Amb la Companyia Solitària, Mal de Coraçon va exhaurir fa tres anys a la Sala Tallers del TNC.
Victòria Szpunberg amb aquesta obra va fer un gir i se’n va anar cap al costat còmic. Ens ha sorprès perquè no havíem vist res semblant d’ella ni com a autora ni com a directora. No li coneixíem aquesta mirada juganera d’un espectacle. Victoria Szpunberg utilitza tots els recursos per divertir: metateatralitat, escenes de clown, actituds exagerades i desvergonyides, corredisses, baralles, moments musicals i la participació del públic que acaba cantant “Boig per tu”. Dona la sensació que l’autora, la directora Andrea Jiménez i els tres intèrprets han anat improvisant i creant aquesta peça en la que es diverteix tothom. En alguns moments se’ls escapa el riure i encomanen al públic que ja comença entusiasmat a la primera escena.
L’argument és surrealista i s’aguanta per tres magnífics intèrprets que representen tres personatges que no tenen res en comú. Potser és per això que les situacions tan absurdes cada cop més hilarants provoquen esclafits de riure entre el públic.
En un bar petit, es troben tres persones carregades de problemes i de dificultats. La noia que porta el bar aguanta la feina perquè vol ser actriu i s’està preparant per presentar-se a un càsting per un musical sobre Santa Teresa a l’estil Jesus Christ superstar i durant tota l’obra anem sentint els versos de Santa Teresa que recitàvem de petites. Ella és Júlia Barceló i ens demostra en aquesta obra el domini que té de l’escenari. Pau Vinyals és un noi decebut per la pèrdua de la parella. No hi podia haver un intèrpret més adient per aquest paper. L’exageració de la seva pena acaba essent patètica i molt còmica. Pol López és un professor universitari en fase d’expedient disciplinari i tirat a la beguda. Està esplèndid i veiem tota la seva versatilitat actoral, fa canvis de veu, de registre, mou el cos per a cada ocasió, balla i arriba al clímax cantant “Ne me quitte pas” al millor estil d’Aznavour.
Són tres perdedores que es van lamentant i confrontant. L’obra no avança i el fil argumental es queda atrapat en aquest bar i amb els seus fracassos.