L’obra està basada en la novel·la del mateix nom de Carla Gracia Mercadé i adaptada al teatre per la mateixa autora. Montse Rodríguez Clusella la interpreta en solitari sota la direcció de Laura Domènech Vila. Ha estat una agradable sorpresa descobrir-la en la seva faceta d’actriu, coneixent-la anteriorment per les seves direccions: A.K.A., Llegat i Tot en ordre. Aquesta última era una peça molt impactant sobre l’autisme greu d’un nen que es va representar fa un parell de temporades al mateix Àtic del Tantarantana. L’actriu posteriorment va tenir l’oportunitat de tractar el mateix tema des de la interpretació.
La protagonista de la història és la Ruth, una professora universitària casada amb un home que compta per poc, amb dos fills un dels quals ha estat diagnosticat d’un TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), una mare amb un càncer terminal que es vol casar amb un play-boy italià i una germana que troba pegues en tot el que l’altre fa.
Què li passa a una dona (com a moltes) que carrega amb el pes de la responsabilitat de TOT? què passa quan l’element més vulnerable de la família necessita tota la protecció possible i només li pot donar ella? I què li passa pel cap al fill que no es pot expressar amb facilitat i quan ho aconsegueix, ho fa amb violència per demostrar la ràbia de no ser entès?
És fàcil perdre el nord quan tot trontolla i no saps per on començar a desembolicar tot allò que et consumeix. L’obra és un cant a l’esperança, a l’acceptació, a saber començar de zero per saber qui ets o descobrir qui eres o qui et pensaves que eres. La Ruth ens ha mostrat tot això de la mà d’una meravellosa actuació de Montse Rodríguez Clusellas, fent un paper molt exigent que ella resol amb una força dramàtica increïble. La direcció o la mateixa novel·la, va descrivint el món de la protagonista en diferents etapes de la seva vida on es van descobrint les ferides no curades, les relacions amb els diversos components de la família i la necessitat de tirar endavant malgrat tot. Una bona novel·la i una magnífica interpretació. Era l’últim dia. Espero que la tornin a programar perquè ningú se l’hauria de perdre.