Mia Esteve, Joan Carreras, Carme Milán i Carles Pedragosa protagonitzen aquesta comèdia escrita i dirigida per Jordi Oriol amb la que confirma la seva experiència com actor, músic, autor i director de teatre.
Una comèdia amb tocs de crua realitat tractats de manera divertida i l’humor intel·ligent de l’autor. La confusió que es crea només amb el títol (l’últim àtom) i ultimàtum ja ens parla del què veurem a l’obra.
El tema principal és la incertesa de la vida plantejats des de la física quàntica i de la lingüística. Un professor de física, un Joan Carreras en estat de gràcia, explica la incertesa amb fórmules matemàtiques mentre que una magnífica Mia Esteve ho fa en una altra pissarra des de la llengua amb jocs de paraules, dobles sentits, falsos amics..
Max Glaenzel utilitza les dues pissarres durant tota l’obra per anar canviant les escenes. Les pissarres es transformen en taules, en mampares o paravents la qual cosa li dona a la història un moviment constant. Amb una imaginació desbordant, Oriol va introduint temes sobre la incertesa de la vida utilitzant al professor de física i la lingüista, crea una relació entre ells i els dona una filla desapareguda, Carme Milán. Oriol li treu a la Milán el millor d’ella mateixa com a actriu multifacètica que és. La història es va complicant amb un crescendo continu divertit gràcies a les sorpreses i al fregolisme d’un extraordinari Carles Pedragosa que introdueix la seva música i li dona el toc musical a l’obra. Unes projeccions de Marc Permanyer acaben de vestir un escenari aparentment buit però ple de vida, esplèndides actuacions i un contingut treballat fins l’últim àtom.