La necessitat d’una catarsi després d’un conflicte col·lectiu

Amb totes les entrades exhaurides al CCCB dins de la programació del Grec i només per dos dies, No miris és una obra de “Cultura i conflicte”, equip multidisciplinar que investiga i porta a les arts escèniques conflictes reals des de la comprensió dels fets fins a nous plantejamens de les situacions. Aquest equip va presentar al 2020 Encara hi ha algú al bosc, sobre la guerra dels Balcans amb entrevistes a dones que van viure abusos sexuals durant aquest conflicte.

No miris està basada en el llibre de Verónica Estay Stange La resaca de la memoria (Lom, Chile, 2023). És un relat autobiogràfic i un assaig sobre “la post memòria”, terme que va desenvolupar ella mateixa per referir-se a l’oblit i el silenci que provoca un trauma col·lectiu i la necessitat de recordar i entendre per a les generacions següents. Erol Ileri, de l’equip de Cultura i Conflicte presenta l’obra i n’és el fil conductor.

L’autora del llibre és la filla d’una parella de militants del partit comunista xilè que són delatats per algú, empresonats, torturats, alliberats l’endemà i exiliats a Mèxic on va néixer ella.

Té tots els ingredients per un thriller polític, una història familiar, un passat carregat de silencis i una nova generació amb necessitat d’omplir-los de paraules i de veritats que havien estat amagades. Les següents generacions necessiten saber per reconciliar-se amb el seu passat, per fer una catarsi i entendre també com pot ser delator o torturador algú molt proper. La línia entre víctimes i botxins de vegades és tan fina que costa d’entendre. Primo Levi al seu llibre de Si això és un home va descriure la idea de Zona grisa: El sistema repressor aconsegueix la destrucció moral dels presoners fent que participin en la repressió dels seus mateixos companys de barracó. L’autora és membre de “La associación de familiares de genocidas por la memoria, la verdad y la justícia”. A Espanya ens hem quedat a l’etapa del silenci. Queda molt per fer.

L’obra està perfectament estructurada i hi ha un estudiat equilibri entre la presentació de les víctimes, del victimari, dels familiars de botxins, de la investigació periodística, de les fonts d’informació i de la selecció de les escenes teatralitzables. Els actors i actrius fan l’obra encara més emotiva per la seva excel·lent interpretació de diversos personatges que apareixen a la història. Pep Cruz, Marta Marco, Gemma Martínez i Erol Ileri fan un treball impecable.

Per sort la tornaran a programar i faran gira. No us la perdeu