L’autora és una obra de D’Ella Hickson, estrenada a Londres al 2018 el tema de la qual continua sent de rabiosa actualitat. Ha estat traduïda per Carlota Subirós i dirigida per Anna Serrano.
Una autora jove posa al damunt de la taula el poder del patriarcat dins del món de la creativitat artística. Amb la seva obra vol fer la revolució mitjançant la denúncia: “Intentar canviar el món abans de morir-me, derrocar el capitalisme i desmantellar el patriarcat”. Bàsicament l’obra ens mostra el xoc entre les necessitats de la protagonista i els interessos del director o productor i una crítica del control que exerceix la producció i la indústria en el procés creatiu. És una obra gens convencional, agosarada, valenta que posa de manifest les estructures socials, artístiques i familiars que trontollen. L’autora del text utilitza el play-within-the-play per reflexionar sobre la ficció i la realitat escènica. La directora de la versió estrenada a Londres va dir que cada gest, cada paraula i cada moviment de l’obra té un contingut polític.
Anna Serrano, la directora, ha respectat el text de l’autora sense retallar res. Tot i que és una mica llarg atrapa al públic pel tema, per fer-lo participar en algun moment, per l’agilitat en les transicions la qual cosa és tan sorprenent que hem de lloar la feina de la regidoria (totes les regidores són dones i formen part de les escenes). I atrapa també per la metateatralitat que utilitza en cada una de les cinc escenes. Una escena rabiosament potent pot quedar interrompuda per l’aparició del director o un col·loqui ficcionat sobre l’obra. Sembla que siguin escenes aïllades però el fil d’unió són les dificultats d’una escriptora per desenvolupar un guió o les pressions del director o de la seva parella, ambdós representants del patriarcat que ella vol combatre. Tot això ens la fa més propera. Els intèrprets van intercanviant papers sense que es pugui crear confusió. Tot està molt ben trenat per un text impecable que en algun moment desconcerta però que es torna a encarrilar de seguida. No cal dir que el treball interpretatiu de Javier Beltrán, Nausicaa Bonnin, Ravina Raventós i David Selvas és magnífic.