Carles Armengol Gili

William Shakespeare va escriure un total de setze comèdies, tot i que entre elles s’inclouen títols ambigus com La tempestat o El mercader de Venècia. Entre les comèdies pures, molts crítics consideren Nit de Reis com una de les més exquisides i completes. Hi apareixen temes i recursos molts típics del gènere en el segle XVII, però també és de les poques que fa encaixar miraculosament les diferents trames i que inclou personatges d’una sola peça, com ara la decidides i intrèpides Viola i Olivia o el ridícul Malvolio. Una peça mestra que Pau Carrió ha dotat de vitalitat, enginy i divertides creacions de personatge. Per tal de poder-ho dur a terme ha comptat, per primer cop, amb actors i […]

Sempre he pensat que Calígula és un dels grans textos dramàtics del segle XX, i encara avui segueix exhibint una gran força poètica i un missatge contundent i complex sobre el poder i la forma d’exercir-lo. Potser és per això que Mario Gas ha volgut fugir de les togues i universalitzar la història, tot i que el recurs dels trajos blancs és calcat al que va utilitzar Ramón Simó en el muntatge del 2004 al TNC. També ha volgut prescindir d’elements secundaris, reduint el decorat a una rampa inclinada que recorda al Palazzo de la Civilità Italiana, un dels edificis feixistes que encara queda a Roma. Tot plegat, un muntatge que juga amb els mínims i que deixa tota la […]

B Vocal és un grup aragonès que porta 21 anys damunt dels escenaris defensant la música a capella. El seu prestigi nacional i internacional ve avalat sobretot per les seves increïbles i contrastades veus, que harmonitzen i empasten a la perfecció… sense l’ajuda de cap instrument. Una altra cosa és l’humor amb el que amaneixen tots els seus espectacles, que pot resultar simpàtic o pot arribar a enfarfegar. Sigui com sigui, ningú els hi podrà discutir la qualitat musical, que inclou gèneres i estils ben diversos. El seu repertori va des dels cantants llatins (Juanes i Pablo López, Manuel Carrasco o M Clan) fins a estrelles internacionals com Tina Turner, Police, Europe, Bruno Mars o Nirvana, dels que fan una […]

Ara fa més de 20 anys, Paraules encadenades va convèncer a quasi tothom i va aconseguir un èxit sonat, d’aquells que encara es recorden. Ens va sorprendre pel seu guió enrevessat i juganer -molt de moda en el cinema dels noranta-, per la seva posada en escena brutal i per la descarnada composició dels dos actors, que en aquella època estaven en un moment professional molt dolç. No havíem vist una cosa així en un escenari i tot plegat va convertir l’obra de Galceran en una mena de clàssic immediat. Ara, amb el pas del temps, tot ha perdut efectivitat. El públic s’ha acostumat a artefactes de tota mena i a guions més elaborats. Encara conserva gran part del seu […]

Cinc dones relaten damunt d’un escenari les seves peripècies com a immigrants a Grècia. Es dediquen a netejar cases, oficines o teatres, i totes coincideixen en les dificultats per sobreviure en un país que, en un moment o un altre, els hi ha estat hostil. És cert que parlem de Grècia, però seria hipòcrita pensar que això no passa aquí o en qualsevol altre país europeu. D’aquí ve la grandesa de les seves intervencions, d’aquí sorgeix l’empatia amb el públic i la transversalitat del missatge. Ara bé, el teatre documental -molt de moda en els darrers anys- no deixa de ser teatre, i aquí és potser on Clean City no acaba de donar la talla… Les cinc dones protagonistes, que […]