“Nada te turbe, / Nada te espante, / Todo se pasa, / Dios no se muda./ La paciencia / Todo lo alcanza; / Quien a Dios tiene / Nada le falta: / Sólo Dios basta.” Aquests versos de Santa Teresa de Jesús ressonen tota l’estona en aquesta obra que junta a una cambrera que vol fer les proves per a un musical sobre la Santa, un amant abandonat que busca a la seva parella perduda i un professor borratxo que passa els seus últims dies en un bar de mala mort. Les situacions que es succeiran freguen l’absurd i la bogeria absoluta, fins al punt que l’obra acabi sense acabar del tot… o els somnis paranoics dels protagonistes cobrin vida i ho facin saltar tot pels aires.
Com era d’esperar, les interpretacions van en consonància a la bogeria i especialment Pol López i Pau Vinyals estan volgudament desfermats i totalment lliurats a la causa. Com dos bons actors que són, això no resta la capacitat per fer gaudir al públic des de la primera escena fins a la última. D’altra banda, Júlia Barceló elabora amb molta cura el tercer personatge en discòrdia, una aspirant a actriu que posarà pau entre els dos homes i que els portarà cap a bon port… no sense tenir algun moment de flaquesa.
Victoria Szpunberg (una mica lluny del seu estil habitual) posa paraules i ordre a aquest treball de dramatúrgia col·lectiva tan propi d’una companyia com aquesta. La veritat és que el producte, dirigit en aquest cas per Andrea Jiménez, no sembla del tot controlat i fins i tot dona la sensació d’haver estat creat per veus i sensibilitats molt diferents. Tot i així, la resposta del públic és realment extraordinària, i m’imagino que ha tingut força pes per a que aquest espectacle del 2023 hagi tornat… i triomfat.