Sílvia Moreno Palomar

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes. La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música […]

El muntatge és una autèntica delícia, divertit, desenfadat, emotiu i amb un humor brillant. L’evolució dels personatges a través dels anys es desenvolupa amb total naturalitat. Podem veure com el pas del temps els canvia a tots dos, allunyant-los i apropant-los a les persones que eren quan es van conèixer. Viuen moments durs, fàcils, divertits, tristos… com qualsevol parella, però concentrat en un cap de setmana intens. Verdaguer assumeix el rol d’home indecís, acomodat i honest de manera total i absoluta. Ell és en Josep, no hi ha cap dubte, des del primer moment que surt a escena. Com en treballs anteriors, veure aquest actor donar vida a qualsevol personatge és un autèntic plaer. Ulldemolins, per la seva banda, interpreta […]

Un home solitari, Bruno, que té com a única companyia a casa seva una màquina que parla. Té aspecte de persona, però és una màquina. La va comprar anys enrere perquè amb la seva presència i les seves paraules li estimulés l’ànim i la vida. La màquina, Valeria, no és nova en aquesta feina. Concretament, aquesta és el tercer amo que té, després d’haver servit a un argentí i un francès, respectivament. Valeria té molts anys i Bruno ja no troba en ella el suport que tenia anys enrere. Per això, decideix comprar un gos que dona plaer. Tot i que no és un gos qualsevol, també és una màquina. I amb ell naixeran més conflictes. En un principi, potser […]

Paradise és un prostíbul ubicat en algun lloc indeterminat en què cada dia es viuen diferents històries. Veroshka és una de les prostitutes que hi treballen i serà l’encarregada de compartir amb els espectadors tres d’aquestes històries. Així comença l’obra de Nico&Sunset Productions que ha tornat al Poliorama després d’un breu pas pel teatre la temporada passada. No hi ha cap dubte que uns dels reclams més forts pel públic és el fet que la majoria dels seus protagonistes són actors de la sèrie Merlí de TV3 i, la veritat, si ha de servir perquè la gent vagi al teatre, endavant! Però ens hem d’oblidar dels seus papers a la sèrie perquè aquí es transformen totalment i aquest és el […]

Gemma Beltran i la companyia Dei Furbi ens proposen endinsar-nos a les ments de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca en el seu darrer espectacle: Oklahoma. D’entrada no sembla fàcil construir un discurs, una trama, a partir de les idees i dels textos d’aquests intel·lectuals i, de fet, no ho és gens. I potser per això al principi de l’espectacle, amb Kafka com a fil conductor, costa bastant connectar amb el que ens estan explicant. A mesura que van entrellaçant-se els mots de Lewis Carroll i el món d’Alícia al País de les Meravelles el text es va construint amb més coherència per a l’espectador. Les veus d’Anna Alborch, Robert González i Toni Viñals cantant a capella […]