Sílvia Moreno Palomar

Els gelats. Les guerres d’aigua. La veu de Ray Charles. Per vosaltres, aquestes són “coses” que posaríeu a la vostra llista de coses excepcionals? Hi serien o posaríeu d’altres? Com de llarga seria la vostra llista? Perquè cadascú té els seus plaers, petits o grans, amb els quals seríem feliços si els poguéssim gaudir, ni que fos una vegada més. Aquestes tres proposades, per exemple, són algunes de les que es poden trobar a la llista d’en Pau, el protagonista d’aquesta història. Una llista que va començar a fer als 7 anys, arran d’una situació familiar difícil de pair. Una manera d’afrontar la vida. Una llista que va anar creixent i creixent al llarg de la seva vida. Sixto Paz […]

És arriscat portar els grans musicals de Broadway a les produccions catalanes, sempre ho ha estat. Especialment perquè el públic a qui es dirigeix l’escena teatral americana, i també la londinenca, comparat amb la catalana difereix bastant en estil i tradició. La proposta de Broadway a capella és, doncs, a priori, una aposta arriscada però intel·ligent alhora. Combina alguns dels musicals més coneguts de la història, amb espectacles més actuals que han tingut molt ressò, també a casa nostra. Així, trobem que un medley de The greatest showman dona la benvinguda al públic –pel·lícula que va triomfar a la taquilla amb Hugh Jackman com a protagonista-, per després atrapar a l’espectador amb musicals inoblidables: Grease, Funny Girl, Jesuscrist Supertar, The […]

Distreta, divertida, sorprenent i molt amena. Aquests podrien ser alguns dels adjectius per aquesta obra. Felipe Cabezas ens proposa veure el Rei Lear, obra clàssica de Shakespeare, des d’un altre punt de vista: la del bufó de la cort. Així, ens narra la història d’una manera resumida, que apunta als moments claus de la trama, però amb una ironia i crítica implícita que acaba traslladant, de manera senzilla i natural, a l’actualitat. Així, provoca un paral·lelisme entre la situació monàrquica i de poder del llibret amb la situació actual. Mai d’una manera directe, sinó subtil, tant que, a vegades, el públic ho passa per alt i no es produeix la resposta que l’intèrpret busca –normalment de riure còmplice-. El Rei […]

Edgar Allan Poe vivia i treballava per suportar i parlar sobre la mort i les pors que susciten als mortals. Dels seus poemes i la seva novel·la es pot desprendre que més que el seu tema preferit, era una obsessió allò que vivia. Dagoll Dagom va agafar aquesta manera de veure la vida, a través dels seus escrits, per elaborar Poe, un conte musical de por (2002). Ara, aquesta producció de la companyia ha estat revisitada per Víctor Álvaro i, sota la seva pròpia visió del text, ha compost un dels millors espectacles musicals en petit format que es poden veure. Álvaro ha decidit donar-li a aquesta producció un to de cabaret macabre que implica a l’espectador des del principi. […]

A aquestes alçades ja tothom sap què ens explica la història de Carrie White, plasmada en la novel·la d’Stephen King al 1974. Pot ser per la lectura del text original, per les versions cinematogràfiques de Brian de Palma (1976), David Carson (2002), Katt Shea i Robert Mandel (1999) o la de Kimberly Peirce (2013), o pel musical de Broadway. Precisament, el musical estrenat al 1988 és el punt de partida de la versió que la productora Eleven O’clock Produccions han agafat per fer el seu propi musical. El fet de partir d’una història més que coneguda per tothom té les seves dificultats i els seus handicaps, ja que l’espectador té el seu record marcat al cervell i pot tenir certes […]