Partim del fet que si un text ha estat escollit per la companyia La Brutal, vol dir que senzill i fàcil no serà. Ens proporcionaran una història intensa, amb diferents matisos, gens superficial i amb un rerefons reflexiu i d’autocrítica d’un mateix i/o de la societat.
Blues no es queda enrere. Amb un tiroteig com a punt de partida, en el qual mor un immigrant abatut per la policia acusat de voler cometre un atac terrorista, coneixem a una família formada per personatges trencats, marcats a foc pel seu passat, el seu present i el seu futur incert. Una adolescent que necessita saber els seus orígens en un món cada vegada més racista. Una mare, amb una posició de poder, que es refugia a la feina per omplir el buit afectiu que li provoquen alguns traumes de la seva infantesa. Un avi, amb una joventut plena, que ho va viure tot i que, per tant, aprofita la seva experiència per donar lliçons a tothom que se li posa per davant, filla i neta incloses.
El que comença sent una història familiar, de traumes i malentesos, amb diferències de caràcter i voluntat escassa de suportar-se els uns als altres, acabant convertint-se en una mostra de personatges malmesos pel desconeixement, les seves experiències o la falta de seguretat en la seva vida. Són personatges que sobreviuen, que tiren endavant peti qui peti.
El text és punyent i escodrinya la personalitat de cada personatge al detall, mostrant les seves carències i voluntats a poc a poc, a mesura que va avançant la trama.
Una vegada més, la part audiovisual/musical és un gran encert. Contextualitza i deixa respirar les escenes, els moments àlgids de cada enfrontament dialèctic.
Cal destacar la interpretació d’Esmeralda Colette i Xicu Masó, neta i avi, que ens transporten a la seva realitat amb cada paraula que intercanvien. Gemma Brió (mare) i Eduard Buch (parella de la mare), queden eclipsats pels altres dos personatges i, en alguns moments, la seva interpretació es nota forçada i, a vegades, sobreactuada.
Perduts, trencats, desil·lusionats o traumatitzats, els personatges de Blues exposen els seus sentiments, la seva realitat, en una època en què la societat està més perduda que mai.