Sílvia Moreno Palomar

Un pare i el seu fill de 5 anys juguen trepitjant un llac gelat mentre la mare i la germana petita s’ho miren des de la riba. Crac. El gel es trenca i el nen cau a l’aigua, el pare intenta salvar-lo, però no ho aconsegueix. Desperta del coma i ha tingut una visió, i decideix embrancar a la família ha seguir allò que ha vist. Uns anys després ens trobem a una mare intentant recuperar a la seva filla. I fins aquí es pot explicar la història d’aquesta obra, perquè la resta no només s’ha de veure, s’ha de sentir. I és que Pau Roca té un ull especial per escollir els textos que porta a l’escenari. Aquest relat […]

Hi ha capítols de la història que, encara que no estiguin marcats a foc en els llibres són els autèntics aparadors de la realitat viscuda. Aquesta obra mostra un d’aquest elements que van evolucionar i van acabant desapareixent, marcant per sempre la vida de moltes persones, especialment la de les dones. Amb aquesta producció escoltem i acompanyem a dues treballadores de la fàbrica de telers d’una colònia de les milers que hi havia per tota Catalunya. Ubicada al costat dels riu, per fer servir l’energia hidràulica mitjançant turbines, al voltant de la fàbrica els “amos” construïen la colònia, que no deixava de ser una petita ciutat on vivien les persones que treballaven a la fàbrica i les seves famílies. Perquè […]

Comèdia representada arreu durant gairebé 30 anys, és un valor segur per a aconseguir que el públic rigui irremeiablement amb el ritme frenètic que té el text durant tota la producció. I, potser, aquest ritme és el que salva especialment aquesta versió de l’obra. La trama és coneguda, un dels protagonistes forma part d’un grup d’amics que cada setmana organitzen un sopar on conviden a una persona idiota, o el que ells consideren com a tal. I la vetllada consisteix en riure-se’n d’aquest idiota. Hi ha una espècie de competició per aconseguir el campió de tots. La història que se’ns narra en el text comença quan el protagonista té un atac de lumbago i no pot anar al sopar, però […]

La teva feina és un espai de llibertat per a tu? Aquesta pregunta que sembla innocent amaga una reflexió bastant interessant sobre què es per a cada individu la llibertat i quin és l’espai que ocupa i dirigeix la feina en la seva vida. Tot comença amb la Maude, una periodista autònoma que no pot abastar tots els articles que té en marxa per aconseguir el que ella s’ha establert com a prioritari: una carrera rellevant. I mentre li va preguntant a la gent que entrevista si la feina d’aquests li aporten llibertat, no s’adona que potser s’hauria de fer aquesta pregunta a sí mateixa. Amb aquesta reflexió de fons, i sobre el pes que li donem a cada aspecte […]

L’inici ja no t’és indiferent. Un spider-man cantant un poema al costat d’una dutxa del que sabrem que és un pis ubicat al Raval. D’aquesta manera singular entrem en aquest projecte tan personal de Pau Vinyals. L’autor parteix d’una veritat de la qual va ser conscient vora la trentena: el seu avi era franquista. Feia gairebé dues dècades que en Pi -el seu avi- era mort, però aquesta realitat li va portar a replantejar-se records d’infantesa i l’amor que sentia per ell. Es va trobar amb la desconeixença d’aquell que per a ell sempre havia sigut una persona meravellosa i plena d’amor. La narració parteix d’aquest fet i construeix tot un monòleg basat en la vida de l’autor/protagonista on es […]