Sílvia Moreno Palomar

És una sorpresa agraïda que quan traspasses la porta del teatre la producció que està a punt de començar t’endinsi en la seva narrativa. I la companyia La Peleona ho té ben treballat. Actrius o personatges -a vegades la línia es fina i deliciosa- et fan entrar en un món de diversió i absurditat des del primer minut. Una introducció potent que ja et col·loca al costat pro-actiu del què estàs a punt de viure. A escena tenim a Déu -en femení-, el Diable, la seva filla Cristina i Nietzsche. Tots/es quatre amb la seva idea de societat ideal o perdurable, per dir-ho d’alguna manera. Mentre Déu i el Diable continuen les seves juguesques per esbrinar el camí que seguirà […]

Aquesta obra és com un cop a l’estómac, crua i forta. I així ha de ser, perquè el que explica, allò que ens narra la seva protagonista, no són flors i violes, és una realitat cruenta i més estesa del que es podria pensar. L’Andrea (Clàudia Melo) se’ns presenta a l’escenari com una nena que va creixent amb el temps i durant la seva evolució personal va intentant trobar el seu lloc. Durant el seu viatge se sentirà sola i que no és suficient bona per ser estimada, així anirà a parar a un cercle de males accions i males companyies, que la portaran a desfer-se de la seva essència per encaixar en les expectatives de tot allò que l’envolta. […]

Un repàs per alguns dels millors musicals de Broadway dels anys 60 serveixen en aquesta producció per parlar del paper de la dona en l’època i la seva innegable transformació en la societat. Dones que agafaven el control i deien en veu alta allò que sentien, volien o desitjaven sense pensar en ningú més. Aquesta és la intenció d’aquest muntatge musical que, a vegades, això sí, no acaba de quedar ben entramat per crear una història en el seu conjunt. Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs i Cinta Moreno, la primera al piano y direcció musical, les altres interpretant els papers musicals escollits per a la ocasió, es presenten a l’escenari amb les cançons com a únic vehicle per a les interpretacions […]

Emocionada i commoguda, així se surt d’aquesta producció. Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment. Carmen i Isabel són les protagonistes d’aquest relat, però podrien ser desenes més, perquè aquesta obra s’inspira en una història real. Ens ubiquem al 1969, en ple franquisme, quan dues professores d’una escola religiosa s’enamoren. No només viuen el secretisme que ha d’envoltar la seva relació per poder continuar vivint tranquil·les, sinó que també viuen el ser jutjades per aquells que ho intueixen o la por per una relació que […]

L’Amèlia és una professora de cant que ha accedit a fer-li una prova a en Ramón abans de decidir si li donarà classes o no. Malauradament, sembla que ell no té les qualitats per ser el seu alumne, però aconseguirà igualment que l’ajudi a preparar-se una cançó per cantar-la en un acte. Ser capaç de parlar i escoltar sembla senzill, però no ho és, sobretot quan entren en joc els sentiments. Tenir per segura una realitat, la qual certament està sota sospita. Enfrontar-se al dolor, compartir-lo… I no es pot desvetllar res més de la trama, perquè la màgia d’aquesta obra procedeix en la seva majoria del text increïble que ha sortit de la mà de Guillem Clua. Text directe […]