Sílvia Moreno Palomar

Quantes aproximacions i versions del text de Shakespeare s’hauran fet des de la seva publicació al segle XVII? Segur que es poden comptar per milions i per això és complicat i, alhora, tot un repte enfrontar-se a un text conegut i traslladat a l’escenari (i al cinema) des de mil visions diferents. Però quan es coneix el text i s’estima i aprecia cada vers es pot trobar una manera nova. I és exactament el que demostra i fa Oriol Broggi en aquesta ocasió. El muntatge audiovisual i sonor d’aquesta versió del clàssic de Shakespeare captiva i emociona. El text està agafat amb tendresa i es posa al servei d’una exposició propera, intensa i també afable. Broggi accentua de manera atrevida […]

Divertida, emotiva, tendra, sincera i amb un missatge molt potent. Aquest seria el resum d’aquesta proposta de la companyia Gespalka’p. El que comença com una història alegre d’una núvia a la fuga el dia del seu casament que ens explica la seva història, s’acaba convertint en la narració d’una vida plena de situacions que han marcat la seva pròpia existència per bé o malament. I enmig d’aquesta exposició vital hi ha la figura de la Marisol que es converteix en excusa i eix vertebrador de tot el text. Perquè com ella, la protagonista passa de ser una nena afogada per l’abús de poder que pateix violència masclista, a una dona, com Pepa Flores, que aconsegueix la seva llibertat. Tot i […]

Intriga i misteri s’uneixen en aquesta producció que parteix amb la retrobada d’uns amics en una casa en una nit de tempesta. Dos germans, després d’anys sense veure-la acullen a una amiga que està de visita després de viatjar i treballar pel món. Després de saludar-se, ella comença a explicar com li ha anat aquest temps i en el moment de donar-los-hi un regal que tenia per ells, descobreixen que posseeix una caixa misteriosa. Després de molt insistir, els hi explica que és un “amulet” centenari que concedeix desitjos a un alt preu. I la temptació cau a la casa dels germans. Però aquesta no és l’única escena/història que trobem dalt de l’escenari. També tenim a un dramaturg que intenta […]

En un món immers en un col·lapse ecològic irreversible existeixen dos tipus de persones: aquelles que han decidit suïcidar-se i deixar tranquil·la a la mare natura, i aquelles que intenten sobreviure tancades en uns refugis soterranis autoabastits (públics i privats), generant electricitat a base del seu moviment motriu i reciclant els seus excrements i orina. Ens situem dins d’un d’aquests refugis privats on conviuen dues o tres persones, segons el moment de la història que estem veient. I aquesta és una de les parts més interessants de l’obra, la narració creada a partir de salts cronològics que mantenen l’atenció en un públic que, a poc a poc, va construint la trama amb cada segment nou d’informació que se’ns dona. Sobre […]

Ens situem en una zona de l’Àfrica indeterminada, concretament en un habitatge construït a la zona d’unes grans obres de carreteres, edificis i ponts. En aquesta localització es troba un home gran i cansat, patró del treball que s’està fent en aquest indret. Mentre busca el whisky per calmar els seus nervis, a l’altra banda de la reixa que “protegeix” l’indret apareix un home tot vestit de blanc que ha anat fins allà per reclamar que li donin el cos del seu germà mort a l’obra. A partir d’aquest moment comença una reflexió sobre colonialisme, racisme i la manca d’humanitat, però també la necessitat de sentir-se connectat/da amb algú o arrelat/da a una societat o indret. En aquesta obra Bernard-Marie […]