Fer riure és molt difícil, encara que no ho sembli. L’empatia pel drama sempre és més senzilla d’aconseguir, però trobar aquell punt de comicitat que connecti amb cada persona que conforma el públic és molt complicat.
Aquesta obra és un exemple del treball exhaustiu i la creativitat que es necessita per aconseguir arrencar una rialla entre les espectadores. Apel·lant a la complicitat del públic per a la construcció de l’espectacle, aquesta producció es conforma per diferents segments on la improvisació és l’eix vertebrador. Cada escena és la narració d’una història que es va estructurant a través de frases, categories o informacions aportades per persones del públic. D’aquesta manera, els tres intèrprets que condueixen l’espectacle estableixen una relació directa amb cada espectador/a i els fan partícips de tot el que es fa a dalt de l’escenari.
Mai Boncompte, Rubén Tejerina, Manu Pradas tenen una capacitat increïble d’improvisació, tant, que, fins i tot, sembla que tot el que es diu a escena estigui guionitzat fil per randa. L’espontaneïtat, el ritme i l’energia que desprenen durant tot l’espectacle es contagia a tota la sala i provoca que passis 90 minuts enmig d’un oasis de diversió i bon ambient, on els riures són els convidats principals.
Amb una escenografia adaptada a un espectacle participatiu, amb eines audiovisuals que ajuden al públic a posar-se en context i Modesto Lai improvisant també amb la música que embolcalla cada escena, es construeix una producció rodona i preparada per amenitzar un vespre diferent on deixar-se emportar i desconnectar del què passa fora del teatre.