Impacte emocional

Quanta, quanta guerra...

Quanta, quanta guerra…
18/09/2022

La màgia dels textos de Mercè Rodoreda resideix en el fet que sabia narrar d’una manera planera i directa els horrors de la guerra civil i la postguerra. És per això, que els seus textos s’han portat tants cops al teatre i als mitjans audiovisuals, per la seva capacitat d’explicar la realitat i el dolor d’una manera assequible per a tots els públics.

El text del qual parteix aquesta obra narra el viatge d’un jove (Adrià) que, atret per la llibertat que suposa la guerra des del desconeixement, decideix deixar casa seva per sumar-se al front animat per un amic. Un cop allà, descobrirà la realitat de la qual tanta gent fuig.

Aquesta producció sorprèn des del primer moment per la capacitat creativa que demostra a l’hora de portar aquest text a l’escenari. Pocs elements, que es transformen segons les necessitats, i un espai sonor molt cuidat embolcallen un espectacle emocionant amb un Biel Rossell que hipnotitza. El primer que impacta de la seva narració és la composició musical i l’espai sonor creat per Biel Serena, qui va marcant el ritme amb efectes, notes musicals i àudios en directe. Una escenografia auditiva que crea l’ambient exacte que necessita el text a cada moment. I a l’escenari tres objectes: una taula convertible i un parell de cabassos. Aquí és on Rossell dona vida a Adrià i la seva història, el seu viatge a l’infern, la seva il·lusió convertida en por i desesperació.

Rossell fa un treball magnífic durant tota l’obra, els seus moviments, les seves faccions, tot el seu cos s’entrega a cada paraula que surt de les seva boca. Les seves interaccions amb els personatges amb els quals es creua Adrià estan treballades de manera meticulosa i natural. Totes les escenes interpretades del text estan cuidades al detall, però n’hi ha dues de concretes -on s’estableixen interaccions entre el protagonista i altres persones- que fan posar la pell de gallina per l’impacte emocional que evoquen i transmeten al públic. Una vegada més, en aquests dos casos, la il·luminació i l’espai sonor son claus per posar el marc ideal a la interpretació de Rossell.

L’obra és un exercici molt sincer i planer de la realitat d’una guerra, no només el que es viu al front sinó també a tot allò que envolta, influeix i perjudica. És ideal per apropar-se a l’obra de Rodoreda en petit comitè i fer-la accessible als més joves, aquells que a vegades no tenen paciència, però que poden descobrir aquesta meravella d’una hora.

← Tornar a Quanta, quanta guerra...

Enllaç copiat!