Sílvia Moreno Palomar

“Si ets un refugiat estàs mort, encara que sobrevisquis”. Aquesta és una de les frases d’aquesta obra i és una de les tantes que se’t queden gravades a foc al cap mentre vas veient tot el muntatge i que vas pensant i reflexionant quan ja ets fora del teatre. I no t’ho pots treure del cap. Et distreus, marxa, però hi torna. Així no comença aquesta producció, seria massa senzill posar davant del públic una veritat tan real que molts podrien rebutjar i apartar-la ràpid. Aquestes paraules arriben quan s’ha creat un context amb el text i el muntatge sobre l’escenari que prepara a l’espectadora per entendre, més bé que mai, el pes que tenen aquestes paraules. I aquest és […]

A vegades és difícil escriure sobre produccions que t’han deixat amb la boca oberta i processant les emocions que t’han provocat. Aquest és un exemple, perquè es tracta d’un sobreestímul de moments, escenes, llums, colors i música que no para d’interpel·lar amb el públic. Safo va ser una poetessa lírica grega que va viure entre els segles VII i VI aC a l’illa de Lesbos i va escriure sobre l’amor i la manera d’entendre’l. I en aquesta obra s’intenta fer una revisió de la seva vida i obra a partir del poc que ha quedat escrit de les dues coses. Fins i tot s’exploren algunes de les teories de la seva vida i mort, a partir d’escrits d’altres “erudits” contemporanis […]

S’ha de ser molt hàbil per poder parlar de l’actualitat i fer una revisió de la història més recent (entesa com a esdeveniments ocorreguts en un termini d’un parell d’anys) des d’un punt de vista reflexiu i conciliador, sense exaltar-se ni buscar fer més sang. Jordi Casanovas té una destresa única en l’ús de les paraules, la construcció del text i l’elaboració d’una història com aquesta, que remou i fa ferida, però que també cura. Ens trobem en una sala on sis persones han estat convocades per formar part d’un mostreig demogràfic, a través d’un algoritme, que ajudarà a millorar la gestió política en cas que es torni a produir una situació d’emergència com la pandèmia del COVID. Del que […]

Fer riure és molt difícil, encara que no ho sembli. L’empatia pel drama sempre és més senzilla d’aconseguir, però trobar aquell punt de comicitat que connecti amb cada persona que conforma el públic és molt complicat. Aquesta obra és un exemple del treball exhaustiu i la creativitat que es necessita per aconseguir arrencar una rialla entre les espectadores. Apel·lant a la complicitat del públic per a la construcció de l’espectacle, aquesta producció es conforma per diferents segments on la improvisació és l’eix vertebrador. Cada escena és la narració d’una història que es va estructurant a través de frases, categories o informacions aportades per persones del públic. D’aquesta manera, els tres intèrprets que condueixen l’espectacle estableixen una relació directa amb cada […]

Com passa al text original, en aquesta versió del clàssic de Shakespeare Mercuci torna a robar el protagonisme a Romeu i Julieta, i molta de la culpa la té Guillem Balart que captiva i hipnotitza amb la seva presència a l’escenari. Però començo pel principi. Decidir fer l’enèsima versió de la història dels amants de Verona és agosarat, sembla que tot s’ha vist i explorat. En canvi, La Brutal ha decidit donar-li una altra volta amb l’objectiu d’apropar el text als més joves i ho aconsegueix amb escreix. Amb un repartiment ple de talent jove com a reclam i un muntatge frenètic i apassionat, les gairebé dues hores que dura la producció passen com un sospir, mentres et deixes endur […]