Roser Garcia Guasch

Felicitem al Liceu per aquesta espectacular òpera que tanca la temporada. L’Adriana es va estrenar a Milà al 1902 i a Barcelona amb el mateix repartiment un any més tard. Només ha estat representada 9 vegades en la llarga vida del Liceu i ara sortosament ens arriba la gran coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House de Londres, Opéra de Paris, Wiener Staatsoper i San Francisco Opera que es va estrenar al Coven Garden el 2010. Ambientada al segle XVIII el director d’escena David McVicar (que tornarem a gaudir amb la Traviata de la temporada vinent), aconsegueix amb gran majestuositat i elegància fer un cant a l’espectacle mostrant el teatre per darrera i per dins al primer […]

Poques obres aguanten el pas del temps com Acorar. La vaig veure fa 10 anys a l’Espai Brossa, em vaig comprar el llibre, vaig llegir i rellegir el text, en vaig subratllar les paraules que m’encuriosien, les vaig intentar pronunciar amb la mateixa gràcia que en Gomila, el vaig regalar, vaig fer que en gaudissin la gent de la meva vora i és clar.. el llibre ha desaparegut, motiu pel qual he de tornar-hi amb el record d’una obra inoblidable. Toni Gomila, creador i intèrpret d’aquest meravellós text, ha millorat també amb el pas del temps mantenint la riquesa verbal i interpretativa, sense perdre ni una mica s’accent mallorquí. L’ha fet seva. Durant aquests deu anys hem vist a Toni […]

Pere Riera va escriure aquesta obra fa 17 anys i, sense ser atemporal, no es marceix amb el temps ni s’allunya gaire d’una situació que podria ser molt actual. Pere Riera s’inspira en el moment en que veu com ensorren la casa on va néixer a Canet de Mar. Amb la casa desapareixen els records d’infància i adolescència, i tota la peça té aquest to nostàlgic que pot interpel·lar a tothom. És també gràcies a la naturalitat que desprèn el text, les interpretacions, l’escenografia (un elogi especial a Sebastià Brossa que situa tota l’obra en un terrat de poble de costa, on no hi falta detall: el terra inclinat cap al forat del desaigua, una petita habitació per la rentadora, […]

El alimento de las moscas és un monòleg escrit per Eusebio Calonge, que parla d’un home reclòs i turmentat, ofegat, drogat, malmès, que reflexiona en veu alta sobre la seva condició i les circumsatancies que l’han dut on és. El personatge divaga, sol, sobre el sentit de ser humà i ser animal alhora, sobre el fet de tenir el do de la paraula, però sense tenir a ningú a qui dirigir-la. El treball actoral, a partir d’aquest text tan visceral i tan reflexiu alhora, és un repte majúscul, perquè cal transformar la paraula en gest, la reflexió en cos. De la mà del director Borja Ruiz, Arnau Marín encarna aquesta bèstia-humana amb tot el ventall de registres i recursos, des […]

Ingvar Ambjørnsen és un autor noruec que va escriure Elling al 1966, una sèrie de quatre llibres per joves. Aquesta és l’obra més coneguda tant a Noruega com a fora del país. La novel·la Brødre i blodet (Germans de sang) està inclosa dintre del grup Elling. Posteriorment va ser portada al cinema, amb guió d’ Axel Hellstenius, en col·laboració amb Petter Naess estrenada al 2001. L’adaptació teatral de la novel·la la devem a Simon Bent. L’adaptació teatral recull el títol de la sèrie de relats. És una comèdia profunda en clau d’humor d’una parella de nois (David Verdaguer i Albert Prat) amb problemes psíquics, ingressats en un centre psiquiàtric i que surten a un pis tutelat de l’Ajuntament d’Oslo perquè […]