Roser Garcia Guasch

Amor mundi és una història irreal que podria ser verídica. Una mestra ja a prop de la jubilació havia lluitat per una escola pública de qualitat. Havia seguit les ensenyances de Rosa Sensat i havia estat atrapada en el somni de molts ensenyants sobre la docència innovadora, reformadora i integradora, il·lusió col·lectiva a la Catalunya dels anys 70 de la qual la nostra protagonista en formava part. Anys més tard es troba atrapada en un fet que ni ella mateixa es pot explicar, no ho justifica ni ho defensa però l’han guanyat les emocions, els sentiments s’han col·locat per sobre de la raó, i s’ha pres la justícia pel seu compte davant del comportament agressiu i destructiu d’una adolescent en […]

Sembla que faci molt que les dones escriptores havien de publicar els seus llibres amb pseudònim i no posaré exemples perquè és un fet molt conegut. Les dones actualment publiquen, escriuen, dirigeixen i se les coneix pel seu nom. Però hi ha una marginació subtil cap a les dones que es manifesta en la facilitat que tenen els homes per aconseguir els seus objectius. D’això va l’obra amb la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no és escoltada per les empreses per comercialitzar el seu dispositiu que revolucionarà el món femení i millorarà el seu benestar fins que no és un home qui ho presenta. Sota la direcció de Sergi Belbel i Cristina Clemente la idea de Meritxell es […]

A la temporada d’enguany hem pogut assistir a una sèrie de monòlegs que posen a prova la gran qualitat interpretativa de les nostres actrius/actors. Cassandra és un personatge de la mitologia grega. Filla de Príam i germana d’Hèctor, tenia el do de la predicció que li va concedir Apolo però li arrabassà al no veure’s correspost. No la van creure quan va predir la destrucció de Troia, ni la mort d’Agamèmnon. Van creure que estava boja i la van depreciar i arraconar. Les troianes van ser preses como a esclaves o concubines pels aqueus. Cassandra es va convertir en la concubina d’Agamèmnon i assassinats tots dos per Clitemnestra. És un personatge molt atractiu que ha estat reproduït varies vegades per […]

Jacuzzi és una comèdia actual, divertida i molt ben representada. És una crítica despietada a la imatge que donen o han de donar els líders dels principals partits polítics, a la imatge obligada que ha d’anar lligada a cada ideologia. És una crítica també a la encara existent vergonya de sortir de l’armari de les parelles homosexuals si a demés ostenten càrrecs públics o pretenen guanyar unes eleccions. És irònica, sarcàstica i arrenca riallades entre el públic per les còmiques situacions que es presenten. És irònica fins que fa un gir exagerat i es decanta cap a un pla més esperpèntic. Estic segura que Marc Rosich s’ha divertit molt amb la creació i direcció d’aquesta obra. Per ell haurà estat […]

No en sabrem mai prou de Federico Garcia Lorca. Des dels seus poemaris passant per les obres de teatre, Lorca és un pou. I ho hauria estat més de no haver estat assassinat. El fet de morir al principi del cop d’estat contra la República el va convertir en mite. És una biografia basada en entrevistes a familiars llunyans i experts en literatura en forma de composició estàtica recolzada en un bon quadre de flamenc. És una obra documental cuidada fins l’últim detall i amb la utilització de mitjans tècnics senzills però molt impactants. És només un teló que separa els actors de l’espectador en el que es projecten els vídeos de les entrevistes, paisatges de l’Andalusia natal de Federico, […]