Roser Garcia Guasch

Aquesta obra es va escriure fa més de set anys i representada a Paris i Montreal amb molt d’èxit. El títol et fa pensar que entrevistaran a dones conegudes pel seu paper a la historia i agafa per sorpresa. Les dones són excepcionals, l’obra també. Joan Yago ens ha sorprès perquè situa a les entrevistades a l’Amèrica més recargolada. L’excentricitat i imaginació de Joan Yago supera els seus propis límits ja coneguts de la Calòrica. Com a la novel·la de Henry James, (The turn of the screw), ell dona una volta de rosca a situacions forçant-la al màxim amb el perill de que es puguin produir problemes sobreafegits. I et manté alerta perquè els temes són surrealistes però molt creïbles. […]

Aquesta temporada la dramaturga Queralt Riera presenta al Centre de les Arts Lliures, tres peces sobre feminitat i que són totes tres de punyent i preocupant actualitat: Sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna). El text de la Riera no és moralitzant ni pretén ser educatiu, senzillament descriu d’una manera molt elegant la vida d’una actriu porno, Alba Sáez, que està esplèndida, com també ho està a Dona, la primera obra de la trilogia de Queralt Riera, en la que interpreta la neta que és el paper més intens de les tres dones que hi apareixen (l’àvia i la mare). Jo porn, tu porno té un fil argumental que serveix per […]

La forma i el moviment de la terra ha estat una de les preocupacions dels filòsofs i científics des de l’antiguitat. A l’Edat Mitjana en què l’Església tenia el poder sobre el coneixement, anar en contra del pensament del moment podia suposar la mort en mans del tribunal de la Inquisició. Per això Galileo va pronunciar “Eppur si muove” després d’haver abjurat de la visió heliocèntrica del món. Un altra teoria descartada pels científics va ser el terraplanisme tot i que a la segona dècada del segle XXI hi va haver una difusió massiva per la facilitat d’accés a internet. S’emparava en teories conspiratives dels estats. Aquest text de Marc Angelet i Jordi Casanovas aprofita aquesta fal·làcia per posar de […]

Basat en uns fets reals que van ocórrer a Estocolm al 1792, l’assassinat del rei Gustau III, Verdi escriu aquesta obra que s’estrena a Roma el 1859 situant la història a Boston ja que era difícil que s’acceptés a Nàpols un magnicidi i una infidelitat a tal alt nivell. Sota la direcció de Jacopo Spirei, l’elegant producció de Graham Vick utilitza una escenografia senzilla carregada de simbolisme. El gran monument funerari que va canviant de posició ajudat d’unes carres giratòries demostra la gran tragèdia que envolta tota l’obra, la mort com a element principal. És inevitable comparar-la amb la que recordem de Calixto Bieito de l’any 2017, molt més vistosa en el vestuari i les escenes. Va tenir crítiques per […]

Al contrari! és un homenatge més al teatre i al que normalment no es veu de totes les seves facetes: escenogràfica, textual, dramatúrgica, actoral. Al mateix temps és una denúncia per les mancances, retallades i problemes que pateixen la gent del món de la cultura en general. Lluïsa Cunillé escriu un text imaginatiu que penetra en els foscos racons del poder, la prevaricació i les crítiques de l’oposició. La direcció d’Albert Arribas ha fet una meravellosa utilització dels recursos teatrals amb els que expressa les dificultats, manca de pressupost i de voluntat política per mantenir un teatre com a símbol de la cultura d’una ciutat. Ha tret molt profit de dues esplèndides actrius que transiten per diferents personatges. Antònia Jaume […]