El Bolero de Ravel fa caminar la història amb contundència

El dramaturg Joan Yago és un dels fundadors de La Calòrica i El Futur té el seu segell inconfusible. La ironia, la crítica i la comèdia en tots les seves obres és una bona combinació perquè el públic pugui reflexionar des del somriure.
La producció de El futur és de la Companyia La Bandarra i segons explica Joan Yago al col·loqui que el dia de l’estrena feien al final de l’obra, va néixer en una classe. Els alumnes i ell van proposar parlar del passat i del futur i al final s’ha quedat amb el títol de El Futur tot i que parla del passat com a record i de l’imaginari com a futur.
Va ser estrenada al 2019 al Teatre Eòlia i a L’espai Brossa i ara es presenta a La Versus després d’haver estat seleccionada a la Convocatòria de “On el teatre Batega”.
Amb forma de càpsules independents, el text va circulant des de principis del segle XX en el que les nostres àvies es preguntaven com seria el futur fins a finals d’aquest segle en el que posa la seva imaginació per pensar com serà. Basat en la teoria de que una profecia es fa realitat en el moment que s’escampa, ell s’imagina la possibilitat de la catàstrofe però oferint una altra sortida. Amb l’estil irònic i sarcàstic que el caracteritza, enumera totes les desgràcies que es derivaran del canvi climàtic en veu de nena petita.
Berta Bärh, Cristina Baró, Julia Calzada, Martí Costa i Xènia Sellarés, dirigides de manera magistral per Júlia Valdivielso van interpretant els diferents personatges de l’anterior i proper segle. El Bolero de Ravel fa caminar l’obra amb la contundència del pas de la història.
No podia faltar una escena de robots al final de segle. Els robots existeixen actualment però encara no tenen sentiments. En canvi sí que s’han imaginat al cine (Blade Runner) i a les novel·les com la de Ian McEwan (Máquinas como yo), la de Kazuo Ishiguro (La Klara i el Sol) o la de Isaac Asimov (El hombre positrónico) fantàstiques totes elles, per cert. Al futur, i amb to jocós, el robot forma part de la família que no vol desprendre-se’n, tot i haver acomplert el seu cicle vital (l’obsolescència programada comença a fer estralls).
Evidentment el tema de les relacions de parella en un futur era inevitable tractar-lo i es representa d’una manera molt avançada que supera qualsevol imaginari actual.
Martí Costa va moderar el col·loqui final i va presentar el grup activista Rebel·lió o Extinció, un moviment social i polític que utilitza la resistència no violenta per protestar contra la crisi climàtica. Era un tema que Yago havia introduït en una escena i valia la pena la reflexió tot i que el tema va protagonitzar massa el col·loqui i es va parlar poc de l’obra.