Roser Garcia Guasch

Rigoletto és una de les òperes més famoses de Giuseppe Verdi basada en l’obra “Le roi s’amuse ” de Víctor Hugo. Es va estrenar a la Fenice de Venècia al 1851 després de tenir problemes amb la censura per immoral i obscena. La direcció del Liceu ha tingut un gran encert per acostar el jovent a l’òpera. Els abonats podíem portar fins a 3 convidats entre 15 i 35 anys per un preu molt assequible. Van saber triar una òpera amb un gran contingut dramàtic i una música enganxosa amb alguns temes molt coneguts. Va ser emocionant veure la sala gran plena de gom a gom de gent d’edats i estètiques variades. Rigoletto, el bufó geperut de la cort del […]

La Companyia de Tortell Poltrona, el Circ Cric, celebren enguany el seu 40è aniversari i ho fan, com sempre, amb l’alegria lligada a la seva feina i la seva professionalitat. Catacric 40 és un regal doble, amb passejada pel Montseny i espectacle, i ho anuncien com ”Circ i Natura, una màgica aventura”. Durant aquests anys hi hem anat moltes vegades, amb els fills, amb família, amb amics, amb amics dels fills i continuem fent el ritual anual amb els nets, membres nous i amics dels nets. No ens cansem de veure la puça petita saltant d’una banda a l’altra de les grades o el “ja està, ja està” del número del micròfon entortolligat amb les mànigues de l’americana i el […]

La gran oferta de teatre i de musicals denota que la normalitat ha arribat a casa nostra. L’eufòria d’haver superat (casi) una pandèmia, veure un teatre ple i als actors, actrius, ballarins/es, als tècnics i maquinistes saludant des de l’escenari ha estat molt emocionant. Àngel Llàcer i Manu Guix tiren pel dret i pel camí fàcil i segur. Al 2008 van presentar “Què, el musical”, un espectacle de creació que va obtenir el premi Butaca a la millor composició musical per Manu Guix i la van veure més de 53.000 espectadors. Després de l’èxit de “La jaula de las locas” i “La tienda de los horrores” (cap dels dos originals), continuen apostant per un teatre musical comercial i en castellà […]

Angelin Preljocaj, nascut a Paris el 1957, fill de pares albanesos, ha fet una carrera artística meteòrica. Inicia els seus estudis de dansa contemporània a París. Al 1980 marxa a EEUU i torna un any més tard per incorporar-se a la companyia de Dominique Bagouet. A l’any següent ja n’és director assistent i al 1984 funda la seva pròpia companyia. Preljocaj sempre utilitza la música de grans compositors per a les seves coreografies. Ho va fer amb Prokofiev, Vivaldi o Weber. En aquesta ocasió és Shubert l’escollit amb el seu “Viatge d’hivern” (Winterreise). El baríton Thomas Tatzl acompanyat del pianista James Vaughan fa una magnífica interpretació de 24 cançons que Shubert va composar sobre poemes de Wilhelm Müller escrits al […]

Aquesta obra ja està de gira per Catalunya. Havia llegit alguna crítica i tenia por de veure una història sobre uns fets viscuts relativament recents (els atemptats de la Rambla i Ripoll, el referèndum, el 155 i les manifestacions per la sentència dels presos polítics) i que tots recordem molt bé. No em cal que m’expliquin la meva pròpia història, no cal que ens facin una interpretació quan cada u ja té la seva pròpia opinió. Però m’he refiat de l’experiència de Jordi Casanovas amb els arguments polítics i la capacitat de Ferran Utzet com a director. El tema era perillós però ells són una garantia de serietat. Ha estat una agradable sorpresa. És una història “de menjador” on es […]