Roser Garcia Guasch

Txékhov va estrenar “Les tres germanes” al 1901. A la Rússia pre revolucionària i en un poble de províncies, la família Prózorov rep habitualment els militars destacats en aquest lloc ple d’avorriment i de nostàlgia els personatges del qual desitgen marxar a un lloc millor. Com diu Irina en un moment de l’obra, “la vida ens ha anat ofegant com les males herbes”. Moscou és el somni insatisfet de moltes frustracions. Vam veure aquesta obra la pasada temporada sota la direcció de Julio Manrique amb un gran desplegament de mitjans i tots els personatges a l’escena. Assistim ara a una mostra minimalista reescrita per Sanchís Sinisterra i dirigida per Raimon Molins. És una peça deliciosa que amb el títol “Érem […]

Al 2006 La Barni teatre es va iniciar com a Companyia teatral amb aquest muntatge dedicat a Miguel de Molina. Durant aquests 15 anys han creat 5 espectacles “El projecte dels bojos, una utopía musical”, “Le llaman copla” “Tan bonica aquesta nit” i “La filla del mar”. Jo la vaig veure entre el 2012 i el 2014 ja que la van reposar varies vegades i va girar per Espanya. Diuen que la copla va néixer durant la República però nosaltres l’hem associat al folklore franquista i alguns l’han viscut amb un cert rebuig. És per això que agraeixo a la Barni que aquesta vegada m’ha fet viure la copla amb una altra mirada i amb un regust d’agradable nostàlgia. Des […]

El temps és el fil conductor de “Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)” que Magda Puyo dirigeix acompanyada de Marc Villanueva en la dramatúrgia i basada en la novel·la de Elfriede Jelinek. Rosa Cadafalch inicia i finalitza l’obra amb un monòleg sobre el temps sense viatges ni nostàlgies. Senzillament és un relat poètic sobre la inexorabilitat del pas del temps i tot el que l’envolta. La gran massa d’escuma que simula gel, la idea del qual la devem a Judit Colomer i que va desapareixent al llarg de l’obra, representa també la lenta desfeta del temps. El fil conductor és també la música de Clara Peya que ens porta per diferents viaranys segons el text. En […]

Miquel Cabal Guarro és el traductor al català d’un relat de Fiódor Dostoievski que va ser titulat inicialment “Manyaga” dins de “El diari d’un escriptor”. Aquest curt relat ha estat publicat amb altres títols: “Una noia dòcil”, “La sumisa”, “La mansa”, “La dulce” i ha estat adaptada al cinema sota altres títols semblants. I és que el monòleg parla de l’altre a través d’ell, de l’orgull que impedeix l’amor i sobretot, expressar-lo. Fa quasi bé un segle i mig que Dostoievski va escriure aquest relat que podria ser contemporani com moltes de les seves obres que demostren el profund coneixement que tenia del comportament humà i de les seves relacions més íntimes. A través d’un sol personatge podem endevinar tot […]

Amb una estupenda posada en escena de Las Bestias, companyia que es va fundar durant la Pandèmia, produeixen sota la direcció d’Àgata Casanovas aquesta esgarrifosa història que va trasbalsar Europa als anys 90. Ella treu el millor dels dos actors novells: Martí Cordero i Sergi Espina, els quals donant mostres d’una excel·lent forma física i expressió corporal i utilitzant com a únic element escenogràfic una pila de matalassos, parlen, criden, ploren i s’acosten a nosaltres fent-se cada cop més propers. És una obra de teatre documental, molt ben documentada per cert i està basada en una història real que es va tractar des de tots els mitjans informatius i divulgatius fins al punt que un curtmetratge sobre els fets va […]