Roser Garcia Guasch

D’ara endavant seguirem a la Companyia de teatre argentí “Del otro lado” desconeguda per nosaltres fins ara i que ens ha mostrat un teatre atrevit, valent, visceral, desenfadat i divertit però gens frívol. És una obra de creació col·lectiva en la que els directors/a Cóten Bustillo, Bernardo Romano i Agustina Basso han treballat conjuntament amb els actors i actrius Rodrigo Petete, Laura Mira López i Mauro Badía per regalar-nos un gran treball d’equip des de la seva creació a la posada en escena. Fa exactament 10 anys la Companyia “La Barni Teatre” va presentar: “El projecte dels bojos. Una utopia musical”. Va ser també una creació col·lectiva en la que els temes sobre la utopia van anar sorgint d’un treball […]

Les adaptacions de les novel·les i textos clàssics al teatre permeten arribar al gran públic amb la qual cosa la literatura universal es fa encara més assequible. És el cas de la novel·la: “El coronel no tiene quien le escriba”. La ploma de Garcia Márquez sap descriure molt bé el desesper, la ràbia i la impotència d’un coronel retirat que havia lluitat en una guerra imaginària per defensar el seu país i que viu en la més absoluta de les misèries esperant la paga d’una jubilació que no arriba mai. Al costat de la desesperació hi havia una resignació, una manera optimista de veure la situació, una descripció de l’amor absolut i incondicional cap a la seva dona malalta i […]

El Rei Lear és una de les principals tragèdies i de les més famoses de William Shakespeare. Com deia Lluís Pasqual abans de la representació que va dirigir al 2015, “el Rei Lear és la catedral del teatre. Si la Passió segons Sant Mateu representa tota la història de la música, en el Rei Lear s’hi reuneix tot el teatre de la humanitat”. El tema principal del Lear és la ingratitud filial però també la vellesa, la bogeria i el poder. De manera intercalada s’hi afegeix la història de Gloucester i els seus fill que incorpora a la trama els sentiments de gelosia, ambició i destrucció. En el Lear s’hi donen tots els tipus de drama acadèmics, d’acció, de personatge […]

Guillem Albà i Joan Arqué van creure que la novel·la de Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla” podria ser adaptada al teatre i La Perla 29 va confiar en ells per a la seva direcció i van posar a la seva disposició la Biblioteca de Catalunya i el seu magnífic escenari. Si ja em va entusiasmar la novel·la, la seva adaptació al teatre m’ha fascinat. Solà barreja el món rural amb la fantasies que la immensitat del paisatge i de les muntanyes inspiren en els seus habitants. El poder de les forces de la natura, la seva bellesa i crueltat desencadenen històries de contrapoder i defensa com són les de les dones d’aigua o les bruixes com un […]

Al públic menut els criden molt l’atenció els objectes grans i si a demés parlen es queden bocabadats. És el cas d’un enorme llibre que ocupa mig escenari, parla, obre la boca i mou els ulls. És tan sorprenent com la història que explica. Els nens i nenes ho reconeixen molt bé perquè forma part de la seva realitat actual. Una bruixa anomenada Virus no creu en els contes i ha contaminat un llibre la malaltia del qual es manifesta per esternuts freqüents. L’enigma l’han de resoldre dos xarlatans que van pels pobles venent elixirs per fer créixer els cabells. David Àvila i Albert Gràcia són els directors d’aquesta divertida peça i que segons expliquen al programa de mà els […]