Orgia implica una conducta salvatge, incontrolada i pública. A la Biblia són descrites com a farres o excessos llicenciosos (kômos en grec). També diuen que ve del grec érgon i enérgeia o energia.
Miquel Barcelona que dona nom a la seva Companyia, li dona un nou sentit a la paraula i l’explica com un “ritual”. Ens presenta una construcció col·lectiva que té a veure amb el cos, el desig i el plaer. Aquesta reconnexió amb el plaer pot ajudar a canviar les coses, diu Barcelona. Ell sempre dona un sentit social o polític a les seves obres com les que ja ens havia mostrat a [Kórps], Rojos o Utopia.
A la primera part, els i les ballarines es mouen amb una precisió matemàtica com si fossin un cos únic. De fet és un cos de ball compenetrat, amb moviments impecables. És una exhibició d’una exigència extenuant. La coreografia ens parla del cos com un lloc de joc.
Més tard en presenten unes figures col·lectives enllaçades i formant uns quadres plàstics amb una composició equilibrada, harmònica i fins i tot poètica. La música de Rodrigo Rammsy, sincopada i monòtona mou els cossos fins l’èxtasi. Els intèrprets participen també amb les veus de manera que en un moment determinat se senten respiracions i sons molt expressius que fan un crescendo en intensitat recordant un orgasme. A tot això li afegeix molt de sentit el vestuari suggerent i elegant de Miguel Peñaranda i una il·luminació amb plaques quadrades als laterals de l’escenari que estan finament coordinades amb la música. Li devem a Laura Clos “Closca”.
Els ballarins i ballarines són:Miquel Barcelona, Helena Gispert, Martí Güell, Raúl Lorenzo, Bea Vergés, Danielle Mesquita i Isabella Dubroca
Aquest espectacle és d’una bellesa aclaparadora i ens ha deixat en estat hipnòtic i amb ganes de tornar-la a veure. Absolutament recomanable.