Marc Ribera

El tiempo inmóvil o la dificultat de fer entretinguda una obra el tema de la qual és el tedi, l’avorriment. Una dona ficada a una garita d’autopista. Una dona que parla sola -quin remei. La reflexió més lúcida que fa, al cap de pocs minuts de començar l’espectacle: “Es que aquí no pasa nada.” Malauradament, aquesta premonició es reitera des del principi fins al final de l’obra. Cotxes que passen, cançons de banda sonora de road-movie americana i la nostra protagonista que imagina escenes en veu alta amb un llenguatge que desprèn certa poètica urbana. Unes escenes que, si es decidís a escriure, tal vegada podria arribar a publicar una novel·la d’èxit que li permetés canviar de feina; abandonar, finalment, […]

Avui he tingut l’immens plaer de prendre una relaxada cervesa mentre assistia d’amagat a una més que interessant -necessària- conversa entre el dictador portuguès Sidónio Pais, la ballarina i coreògrafa nord-americana Isadora Duncan i el director espanyol Luis Buñuel. He pogut conèixer, a través de les seves paraules, anècdotes i detalls de les seves vides, així com gaudir de la brillant dialèctica imaginada pel dramaturg Hélder Costa que va composar aquest encontre com una fantasia escènica per conèixer les idees i aportacions -enfrontar els seus discursos- d’aquests personatges tan heterogenis com transcendents. Que les seves veus hagin estat encarnades per tres grans de l’escena com són el Xavier Pujolràs, el Pep Tosar i la Vicky Penya només afegeix interès a […]

Inapel·lable és la proposta de la jove troupe capitanejada pel Josep Maria Flotats -experimentat llop de mar- que en el seu retorn al TNC composa un disseny d’intencions intel·ligent i ric en matisos que els grumets a càrrec executen amb excel·lència incontestable. Una tripulació que treballa amb precisió i elegància, per facilitar l’enorme plaer d’escoltar les paraules que conformen aquest meravellós text amb claredat i contundència. Un espectacle que diverteix i emociona. Congratular tots els actors i destacar la feina de la Vicky Luengo per captivadora i del Bernat Quintana per sòbria i justa. Una obra, doncs, molt recomanada per a qualsevol públic que desitgi gaudir d’una proposta de repertori que no va -ni ho pretén- més enllà de posar […]

Jordi Pérez i Soldevila inventa i posa en escena cinc monòlegs que executen cinc personatges cèlebres de la literatura dramàtica clàssica: Èdip, Creont, Hamlet, Medea i Antígona. Cinc textos que reflexionen sobre les seves existències tràgiques a través de noves veus contemporànies. L’espectador es va traslladant al llarg de l’espectacle per diferents espais del Teatre la Vilella, per trobar-se amb aquests personatges a la seva més propera intimitat, quasi bé formant part de l’escenografia que reprodueix cadascun dels seus calabossos existencials. Un espectacle recomanat per a coneixedors i amants d’aquests mites i dels seus arbres i esdeveniments genealògics que desitgin experimentar una nova aproximació particular, fosca i suggerent a les seves vides. No recomanat per a persones que surtin al […]

Els simpàtics aliens del planeta Voca arriben a la Terra per regalar-nos amb la seva música i els seus sons i recarregar la bateria de la seva nau espacial per poder tornar al seu planeta, situat en algun punt llunyà per darrera del Sol (!). Recorden aquells discos recopilació anomenats Boom 2, 3, 4… 5 (El disco de los éxitos) que recollien algunes de les cançons més punxades a les radiofòrmules i incloïen també un medley on s’empastaven tots els temes amb un beatbox que aconseguia fer-ho sonar tot igual? Doncs bé: això és l’espectacle dels Voca People. Unes veus prodigioses, les d’aquests aliens, que interpreten un interminable popurri a capella de melodies que repassen des de bandes sonores del […]