Tot el que necessites per anar al teatre

Timó d'Atenes: Un Shakespeare pla

Timó d’Atenes
5/11/2014

Titllar aquest Shakespeare de pla pot semblar arriscat quan, a primera vista, aquesta de-construcció se’ns presenta exuberant, extrema, acolorida i musicada -de manera bastant tòpica- des del seu principi fins al seu final.

La lectura que es fa de l’obra -una de les tragèdies més complexes de l’autor en forma i fons- és plana i dolorosament superficial només en alguns dels seus punts. Semblaria que, a ulls del director David Selvas, traslladar l’Atenes clàssica en que està situada l’acció original a l’Atenes actual significa desprendre de complexitat i profunditat a alguns dels personatges descrits pel bard i fer-los parlar i relacionar-se com adolescents a un micro-món que comença i acaba a una festa de música techno. 

Shakespeare, com qualsevol altre autor clàssic, està a disposició de qualsevol creador contemporani per fer-ne el que es vulgui en favor de l’art i la comunicació: de-construir-la, adaptar-la, modernitzar-la, trencar-la o simplement reproduïr-la per gaudir del sublim ús del llenguatge i la metàfora… mantenint, però, sempre -és l’opinió d’aquest humil espectador- l’essència del que Shakespeare va fer amb la seva obra: una solemne indagació en el conflicte de les passions, necessitats i interessos de l’home en la seva relació amb l’home.

A destacar: la feina del Julio Manrique, emocionant gràcies als moments més pausats i íntims que li permeten l’espai i el temps per desenvolupar el conflicte del seu personatge; i de l’Òscar Rabadán que composa un caràcter seriós i contundent, mantenint-se al marge de la xanxa i comparsa d’altres escenes.

Un espectacle que recomano per la bona feina del protagonista i perquè és una obra brutalment interessant i actual que parla de la relació de l’home amb l’home, amb els diners i amb la construcció del seu context vital al qual ha d’acabar vivint i trobant el sentit de la seva existència. No recomanada per a espectadors que reneguin de modernismes farcits de tòpics i recursos estètics que esdevenen gratuïts si la feina primera, l’essencial, la de trobar una veritat colpidora i sensible no està ben resolta des del començament.

← Tornar a Timó d'Atenes