El CCCB se suma (diria que des de l’any passat) al llistat d’escenaris on se serveixen alguns dels espectacles més alternatius programats dins de l’edició d’enguany del Festival Grec.
És de celebrar que s’aposti per l’experimentació, per donar oportunitat a nous llenguatges, nous models artístics -que fins ara acostumaven a venir de fora del país- que permetin a creadors i intèrprets locals jugar amb noves propostes escèniques, lluny de la tensió i la prudència del circuit privat on la rendibilitat d’una producció o d’una sala fa, en aquests temps, molt complicats aquesta mena de productes.
La proposta del Moisés Maicas -director i artífex de l’espectacle- consisteix en ajuntar dos mons distants com són Shakespeare (El somni d’una nit d’estiu) i la cultura negra del hip-hop. El conflicte entre Teseu i Hipòlita sumat al vodevil que s’esdevé entre els joves Hermia, Lisandre, Demetri i Helena es representa fent servir el codi i llenguatge originari de les bandes llatines i afroamericanes dels barris de Harlem i el Bronx. La curiosa melange s’intueix, a priori, complicada: una comèdia protagonitzada originalment per personatges nobles i de la mitologia grega no sembla el terreny més fèrtil per donar vida a uns individus provinents dels racons més sòrdids i violents de Nova York. Tot i així, el resultat és un espectacle original, de diàlegs impossibles, adaptats de manera brillant a l’argot street a partir de les intencions originals de l’obra, que funciona més que bé gràcies, en part, a uns actors i ballarins que executen una feina excel·lent aixecant uns personatges honestos i creïbles que es comuniquen no només a través de la paraula, sinó també del ball, del rap, del pop o del break.
Una obra, doncs, molt recomanable per a joves i adolescents que trobaran en aquest nou escenari un vincle comú, un ham estètic reconeixible que tant de bo els faci interessar-se per aquest acte d’expressió cultural humà i necessari que és el teatre.