Marc Ribera

Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa, és una de les veus més singulars i madures de l’escena contemporània valenciana, catalana i europea. Fundador i director de La Veronal, els seus espectacles es caracteritzen per una posada en escena on l’espai, la llum o el vestuari prenen tanta rellevància —o més— que la mateixa coreografia. La Mort i la Privamera que podem veure aquests dies al TNC és un ritual escènic contemporani que més que sintetitzar la novel·la de Mercè Rodoreda, la desafia. El muntatge, que ha circulat per festivals de primera divisió internacionals —Biennale de Venècia, entre d’altres— és una obra que demana una entrega a l’univers Morau. Un univers que defuig de l’escenificació del relat per centrar-se en els […]

La Tempestat és una de les peces tardanes del bard, sovint interpretada com un acomiadament teatral o “testament creatiu”. Amb elements de comèdia, romanç, fantasia i tragèdia, és una de les seves obres més transgènere. La diferencia amb altres peces és precisament aquesta fusió de realitat i màgia, el joc entre l’ideal i l’inevitable, entre el perdó i la venjança, entre el domini i la llibertat. No és només un drama de poder —com Macbeth o Ricard III— sinó una obra que ofereix reflexions profundes sobre l’autoritat, l’extirpació, l’exili, la naturalesa i el món invisible que ens envolta. En comparació amb altres obres més “terrenals” o polítiques, La Tempestat arrisca en l’oníric, fent de l’illa un espai de possibilitats, d’il·lusió […]

Hannibal és un artefacte polièdric ideat per Michael de Cock, que aglutina idees, sons i imatges amb una creativitat esperançadora… que queda, però, col·lapsat en la seva pròpia enormitat. De Cock és un dramaturg, escriptor i director belga molt conegut al panorama teatral de Flandes i Europa que ha dirigit obres i teatres de gran envergadura com el Theater Antigone, l’Arsenaal o el KVS, tots ells a Bèlgica. La proposta que presenta aquests dies al TNC neix com una fusió de disciplines —òpera, dansa contemporània, slam, vídeo, i fins i tot pintura en viu— amb l’objectiu de crear un collage multidisciplinar que reinterpreti la figura d’Hanníbal Barca i les guerres púniques, amb referències lliures a Dido i Aeneas, l’òpera de […]

Karmig és una obra articulada a través d’una sèrie de flashbacks que, a poc a poc, van component un trencaclosques a través del qual l’espectador pot reconstruir una bonica història d’amor: la de la Laia (una jove somiadora, atrevida, directe i, al mateix temps, obsessionada amb els peluixos de l’IKEA) i el Toni (un jove poruc, supersticiós i divertidament hipocondríac). La peça és original en com defuig la idealització romàntica per buscar una mirada més contemporània sobre una relació de parella jove, moderna, i una mica infantilitzada, on la comunicació sincera és l’eix al voltant del qual giren els diàlegs. L’interès de la història romàn, durant massa estona, en una tessitura casual, de comèdia lleugera, sense cap esdeveniment que tensi […]

Qui no sàpiga què va a veure, no conegui la família Pla-Solina o no hagi vist abans l’Oriol Pla dalt d’un escenari, segurament, sortirà del Romea al·lucinat. Per això, és important conèixer els antecedents. Travy es va estrenar el 2018 a l’Espai Lliure. Després, l’obra va anar a la Beckett, a la Biblioteca de Catalunya, al Teatre de l’Abadia de Madrid… i, evidentment, ha fet gira per Catalunya. També ha rebut el Premi de la Crítica al Millor espectacle de petit format. I ara, recala al Romea. Un somni de trajectòria pel que seria el primer gran projecte que assumeix l’Oriol com a autor i director. Els Pla‑Solina tenen una llarga trajectòria escènica: Quimet Pla (pare) va ser un dels […]