Iván F. Mula

Des de Matraca, no o Què t’hi jugues, Mari Pili? fins a Ets aquí? o Nit i dia, la trajectòria de l’actor Marc Martínez ha estat, d’una manera més o menys (o gens) discreta, sempre present pel públic català. Conservant encara el seu punt entre seductor macarra i nen de barri, a Mal Martínez fa un repàs ple de nostàlgia i humor descarat de la seva infància, adolescència i del seu recorregut vital amb un bon grapat d’anècdotes personals i professionals. El valor de l’espectacle es troba, bàsicament, en l’empenta i el carisma del seu protagonista a l’hora d’abordar qualsevol tema que, per algun motiu, ell ha decidit compartir. Tan lliure com aleatori, el contingut del monòleg està al servei […]

Considerat el pare de la comèdia italiana, Carlo Goldoni representa un important impàs teatral entre la dominant Commedia dell’Arte del moment i una dramatúrgia més contemporània on els personatges contenen noves arestes i trets més transcendents que els seus estereotips populars anteriors. En aquest sentit, L’hostalera és l’exemple paradigmàtic d’aquesta modernitat, on trobem un cert feminisme, una psicologia més realista i un regust agredolç que dóna peu a la reflexió. Sense renunciar a aquests elements, la posada en escena de Pau Carrió decideix potenciar una estètica exquisida inspirada en la Itàlia dels anys seixanta de les pel·lícules de Fellini. El seu bon ritme, un to tan hilarant com mesurat i un repartiment entregat a la diversió fan que el muntatge […]

La solvència com a productora de Sixto Paz a l’hora de portar endavant projectes interessants ja fa temps que ha quedat demostrada amb muntatges com Pulmons o L’efecte, per citar només un parell d’exemples. En aquesta ocasió, amb un text original de Jan Vilanova Claudín, presenten una obra sobre el paper dels individus en la història, de com la memòria o la necessitat de crear un relat amb el qual resulti més fàcil identificar-se interfereixen en la nostra percepció dels fets passats. El tema plantejat resulta molt interessant tot i que, en alguns moments, pren un camí una mica massa teòric. Afortunadament, tenir a un professor d’universitat en la trama serveix d’excusa i soluciona, en part, aquest problema. La direcció […]

Després de l’èxit de Polseres vermelles i de l’actual sèrie Merlí de TV3, resulta ja un fet ressenyable que la nova generació de joves actors catalans és una de les millors preparades i amb més visibilitat dels darrers temps. Aprofitant aquest impuls de popularitat, Paradise reuneix un grapat de rostres televisius per oferir-nos una comèdia simpàtica, políticament incorrecta i amb un rerefons amarg. Les tres històries que ens expliquen (dues ja prèviament estrenades com a peces de microteatre) tenen lloc en un prostíbul, cosa que aporta una sordidesa curiosa a un conjunt més aviat ingenu. El més destacable de la proposta és veure a aquest repartiment en papers molt diferents dels seus rols habituals. Sense cap mena de prejudici ni […]

Les millors comèdies acostumen a partir d’un detonant senzill i poderós que desencadena tota la història. Com més condensada estigui la potència de la seva premissa, més gratificant serà pel públic veure les seves conseqüències en els personatges. En aquest sentit, El test compleix exemplarment aquesta condició, ja que el punt d’inflexió del conflicte és un simple dilema teòric: “Què escolliries? 100 mil euros ara mateix o un milió d’aquí a 10 anys?”. Si debateu una mica amb el vostre entorn aquesta pregunta, comprovareu com es tracta d’una qüestió que, sorprenentment, divideix la societat en dos. Malauradament, aquest tema tan llaminer no acaba d’aprofitar-se en la història que proposa l’autor Jordi Vallejo. La deriva del plantejament inicial com a hipòtesi […]