La solvència com a productora de Sixto Paz a l’hora de portar endavant projectes interessants ja fa temps que ha quedat demostrada amb muntatges com Pulmons o L’efecte, per citar només un parell d’exemples. En aquesta ocasió, amb un text original de Jan Vilanova Claudín, presenten una obra sobre el paper dels individus en la història, de com la memòria o la necessitat de crear un relat amb el qual resulti més fàcil identificar-se interfereixen en la nostra percepció dels fets passats. El tema plantejat resulta molt interessant tot i que, en alguns moments, pren un camí una mica massa teòric. Afortunadament, tenir a un professor d’universitat en la trama serveix d’excusa i soluciona, en part, aquest problema. La direcció de Pau Roca, senzilla però efectiva, aconsegueix implicar emocionalment al públic en certs moments i apropa al màxim la seva pròpia interpretació tant com la dels seus coprotagonistes, uns exemplars Vicky Luengo i Miquel Gelabert. El conjunt és un bonic homenatge a la Història com a disciplina però també a les persones que en formem part del seu relat constant, al valor de les relacions interpersonals i a allò que cadascú aporta a la col·lectivitat. Es tracta, en definitiva, d’un petit exercici de divulgació, tendre i didàctic que manega bé el conflicte i els dubtes que ens planteja.
Enllaç copiat!