Des de Matraca, no o Què t’hi jugues, Mari Pili? fins a Ets aquí? o Nit i dia, la trajectòria de l’actor Marc Martínez ha estat, d’una manera més o menys (o gens) discreta, sempre present pel públic català. Conservant encara el seu punt entre seductor macarra i nen de barri, a Mal Martínez fa un repàs ple de nostàlgia i humor descarat de la seva infància, adolescència i del seu recorregut vital amb un bon grapat d’anècdotes personals i professionals. El valor de l’espectacle es troba, bàsicament, en l’empenta i el carisma del seu protagonista a l’hora d’abordar qualsevol tema que, per algun motiu, ell ha decidit compartir. Tan lliure com aleatori, el contingut del monòleg està al servei d’un Martínez que es troba en aquest interessant punt de la seva carrera on es permet un autohomenatge per dir i fer el que li dóna la gana. Simpàtic, trapella, amb referències a Pepe Rubianes i altres dels seus artistes de capçalera, el show resulta, en alguns moments, desigual, tot i que mai abandona el seu sentit de l’humor canalla i la seva mala baba. No falten tampoc algunes cançons i certes pinzellades de crítica política i social en aquest desfogament emocional en primera persona que diverteix i emociona. Es tracta d’un exercici de reivindicació d’una personalitat molt autèntica narrat amb la brusquedat pròpia d’un xaval criat al Raval dels anys 70 que, amb el temps, es va convertir en tot un artista. És molt grat veure com les hòsties, finalment, es poden sublimar en un torrent d’energia positiva, bromes, rock i rumba.
Enllaç copiat!