Les millors comèdies acostumen a partir d’un detonant senzill i poderós que desencadena tota la història. Com més condensada estigui la potència de la seva premissa, més gratificant serà pel públic veure les seves conseqüències en els personatges. En aquest sentit, El test compleix exemplarment aquesta condició, ja que el punt d’inflexió del conflicte és un simple dilema teòric: “Què escolliries? 100 mil euros ara mateix o un milió d’aquí a 10 anys?”. Si debateu una mica amb el vostre entorn aquesta pregunta, comprovareu com es tracta d’una qüestió que, sorprenentment, divideix la societat en dos. Malauradament, aquest tema tan llaminer no acaba d’aprofitar-se en la història que proposa l’autor Jordi Vallejo. La deriva del plantejament inicial com a hipòtesi teòrica i col·loquial cap a una proposta real d’un dels protagonistes és poc versemblant, difícil de sostenir dramàticament i condemna l’argument a un confús entramat de justificacions i incoherències de poc interès. El muntatge és simpàtic però li falten millors acudits, línies de diàleg més enginyoses i una cohesió coral més treballada. Hi ha massa moments on sembla que sobri algun dels personatges o d’altres on els seus diferents objectius es trepitgen, complicant el ritme innecessàriament amb camins sense sortida i idees mal rematades. Tampoc els intèrprets acaben de trobar-li el punt a tot plegat, amb l’excepció d’un encertat David Vert que destaca per la seva naturalitat. Això i algun tic més propi de teatre amateur marcat des de la direcció fan del conjunt un producte un pèl fallit, malgrat les seves virtuts i el seu gran potencial.
Enllaç copiat!