Iván F. Mula

Algunes vegades, les noves generacions senten la necessitat de trencar artísticament amb les convencions establertes d’una manera tan forta que s’acaben centrant més en provocar que en construir el seu propi discurs. Afortunadament, també apareixen, de tant en tant, exemples sorprenents i genuïnament representatius com aquest Wasted dirigit pel cada vegada més reivindicable Iván Morales. Basada en un text de la poetessa, rapera i dramaturga anglesa Kate Tempest, l’obra ens parla de la crisi existencial de tres amics de 25 anys que se senten perduts i frustrats, després d’una dècada d’haver perdut al quart membre de la colla en una mort prematura. El més destacable del muntatge és la seva proximitat. La posada en escena proposa una sèrie de fileres […]

El talent de Julio Manrique com a director ja havia quedat demostrat en muntatges anteriors de tan alta qualitat com La treva o El curiós incident del gos a mitjanit. En el cas de L’ànec salvatge, però, sembla que estem assistint a una certa consagració del seu estil amb una visió més madura, elevada i poètica. Manrique, que és un excel·lent director d’actors, ha aconseguit també, en aquest cas, traslladar a l’escena el difícil equilibri d’Ibsen entre un tractament netament realista i el simbolisme del seu contingut. Amb troballes tan exquisides com el pianista tocant sota la neu, el seu bon gust atorga un caràcter màgic al text que, tanmateix, pertany a un estil d’escriptura molt calculat que necessita respirar […]

La bona fama de la companyia T de Teatre que, tot i el temps i la seva evolució com a grup, encara perdura té el seu inici en el fenomen teatral que va suposar el seu espectacle Homes! l’any 1994. La irònica anàlisi sobre la masculinitat feta des de la veu i punt de vista de cinc dones va resultar, llavors, una proposta original, fresca i molt divertida que va aconseguir connectar de manera brutal i inoblidable amb el gran públic. El principal repte, doncs, d’aquesta nova adaptació era el de suportar la comparació amb el bon record que tots tenim de la primera versió. Competir amb un record és una tasca difícil, ja que la nostàlgia tendeix a idealitzar […]

Ara que els musicals ja són un gènere habitual del nostre panorama teatral, resulta enriquidor que, a poc a poc, vagin apareixent noves propostes que omplin també l’espai de produccions mitjanes que redueixin l’abisme que existeix entre el gran i el petit format. Invisible és un muntatge creat per Sílvia Navarro i Ernest Fuster amb un interessant caràcter futurista i pop que parla sobre els records i la influència d’aquests en la nostra felicitat present i futura. Amb una composició musical d’un nivell acceptable, la proposta resulta entretinguda i aconsegueix alguns moments tendres. Malauradament, també és una mica previsible i cau en paranys narratius on la pròpia història s’enreda, perdent coherència i efectivitat. També es troba a faltar una química […]

Després de set anys d’existència, La Calòrica continua demostrant que és una de les companyies emergents més originals, efectives i amb més personalitat del panorama independent. L’associació creativa entre el dramaturg Joan Yago i el director Israel Solà resulta una combinació de talent cada vegada més memorable a l’hora d’abordar les propostes que es decideixen col·lectivament entre tots els membres del grup. Aquesta forma de treballar tan democràtica per escollir els temes que els importen i volen tractar és el que, realment, marca a tots els seus espectacles d’un fort caràcter generacional, d’una mirada crítica i d’un compromís inherent amb el seu contingut. Fairfly manté aquesta mateixa línia decantant-se, en aquest cas, per una sàtira fresca i trepidant sobre el […]