Ara que els musicals ja són un gènere habitual del nostre panorama teatral, resulta enriquidor que, a poc a poc, vagin apareixent noves propostes que omplin també l’espai de produccions mitjanes que redueixin l’abisme que existeix entre el gran i el petit format. Invisible és un muntatge creat per Sílvia Navarro i Ernest Fuster amb un interessant caràcter futurista i pop que parla sobre els records i la influència d’aquests en la nostra felicitat present i futura. Amb una composició musical d’un nivell acceptable, la proposta resulta entretinguda i aconsegueix alguns moments tendres. Malauradament, també és una mica previsible i cau en paranys narratius on la pròpia història s’enreda, perdent coherència i efectivitat. També es troba a faltar una química més evident entre les dues protagonistes femenines, ja que el carisma de l’actor Adrián Rodríguez (per cert, una mica sobreactuat) desvia l’atenció del que seria la veritable trama. Destaca, d’altra banda, una escenografia molt acurada, suggerent i pràctica que aporta una estètica de ciència ficció que posa, immediatament, al públic en situació. La direcció d’Alícia Serrat és bastant funcional però mancada de detalls que podrien aportar, amb subtilesa, informació de la psicologia dels personatges i les relacions entre tots tres. No obstant això, l’obra resulta simpàtica i té potencial per créixer i millorar molt durant el transcurs de la temporada.
Enllaç copiat!