Iván F. Mula

Cada vegada més, l’efectivitat teatral de La Brutal depèn més del projecte que tinguin sobre la taula o les inquietuds de qui dirigeixi en cada cas que d’una personalitat pròpia com a productora. La seva filosofia està, més o menys, definida: treballen sobre textos d’autors contemporanis o adaptacions de clàssics amb tarannà realista i un marcat accent urbà. Però, més enllà d’això, el que ens han anat oferint durant els darrers anys ha tingut resultats diversos. En aquest cas, ens trobem l’actualització d’una peça de Noël Coward que és, en alguns moments, divertida, en d’altres apunta temes interessants però que, en global, resulta un pèl irregular. El que, potser, no hauria de ser més que un vodevil sobre la lluita […]

Resulta admirable que un grup com Projecte Ingenu, format per actors i actrius tan joves, hagi decidit afrontar textos clàssics com a línia identificativa, quan el risc és molt més elevat i la dificultat més gran que treballar amb un teatre contemporani més proper a la seva realitat. Després d’oferir-nos un Hamlet i un Romeo i Julieta amb resultats notables, el director Marc Chornet ha endinsat la companyia en l’univers de Lorca amb, probablement, els seus millors resultats fins al moment. D’aquesta manera, Yerma, la peça escollida, agafa en les seves mans un tarannà ple de simbolisme, delicadesa i intensitat. En aquest cas, la proposta no té cap tic de taller d’escola d’interpretació, al contrari, en la seva forma, aparença […]

Des de fa gairebé una dècada, malauradament, la rebel·lia social i l’inconformisme són temes que acostumen a estar en el debat general degut al gran impacte que la crisi econòmica ha causat en la nostra societat. La rebel·lia possible és un text que tracta, en forma de sàtira costumista, el tema de la lluita i la indignació tot i que des d’una mirada una mica ingènua. Escrita per Javier G. Yagüe i Luis Garcia Araus, originalment, l’any 2007, resulta evident que el pas del temps i els esdeveniments mundials no han jugat a favor d’aquesta història centrada en detalls quotidians que, per molt molestos que siguin, són anecdòtics al costat de les grans injustícies a les quals assistim diàriament. Malgrat […]

No sabem fins a quin punt Lewis Carroll es podia imaginar que el personatge d’Alícia que va crear a mitjans del segle XIX tindria un impacte tan fort en la cultura popular. Innombrables manifestacions artístiques s’han inspirat en ella i el seu país de les meravelles imaginari convertint-la en una de les icones més importants de la literatura moderna. La companyia Menú Teatral se suma a la gran quantitat d’obres, pintures, pel·lícules, poemes i cançons basades en aquest llibre amb una proposta que resulta un molt interessant laboratori teatral. Sense massa interès en trobar noves lectures del text original, aquest muntatge dirigit per David Maqueda troba, des de la fidelitat al seu univers absurd, una gran quantitat de jocs actorals, […]

L’equilibri entre el respecte pel material original i la valentia a l’hora de reinventar un clàssic sempre és el punt més difícil però també el més clau per obtenir un resultat efectiu. És, francament, complicat aconseguir ser fidel i transgressor alhora sense caure en homenatges carrinclons o en efectismes superficials. El director Pau Miró, que ja ens havia mostrat el seu interès per la deconstrucció amb l’excel·lent versió de Terra Baixa amb Lluís Homar, ha tornat a encertar amb aquesta fresca adaptació de Hedda Gabler. Amb una intel·ligent dramatúrgia d’Aleix Aguilà, l’espectacle sap mantenir viva l’essència de l’obra d’Ibsen i, al mateix temps, traslladar el personatge a un conflicte, unes frustracions i una crisi existencial que tenen una mirada completament […]