Algunes vegades, les noves generacions senten la necessitat de trencar artísticament amb les convencions establertes d’una manera tan forta que s’acaben centrant més en provocar que en construir el seu propi discurs. Afortunadament, també apareixen, de tant en tant, exemples sorprenents i genuïnament representatius com aquest Wasted dirigit pel cada vegada més reivindicable Iván Morales. Basada en un text de la poetessa, rapera i dramaturga anglesa Kate Tempest, l’obra ens parla de la crisi existencial de tres amics de 25 anys que se senten perduts i frustrats, després d’una dècada d’haver perdut al quart membre de la colla en una mort prematura. El més destacable del muntatge és la seva proximitat. La posada en escena proposa una sèrie de fileres creant cercles concèntrics amb les butaques entre les quals els actors interpreten els seus monòlegs, diàlegs i interactuen amb el públic. La força dels textos, presentats d’aquesta manera, és impactant. Els seus protagonistes, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó, fan un gran treball interpretatiu del qual destaca la seva honestedat però també una depurada expressió corporal que ha rebut l’assessorament del col·lectiu Los Corderos. Es tracta, en realitat, d’un contingut amb reflexions bastant quotidianes però amb una presentació fresca, autèntica i molt directa. També un espai sonor molt suggerent, una utilització hàbil de la música i una il·luminació encertada ajuden a elevar el conjunt al màxim de les seves possibilitats. Profunda, espontània i sense complexos, aquesta sensacional radiografia de les pors i aspiracions dels joves actuals no només arriba al cor, la ment i l’estómac… sinó que hi arriba per quedar-se.
Enllaç copiat!