Iván F. Mula

Amb la irrupció de Javier Daulte en el panorama cultural de la nostra ciutat, a principis del nou segle, vam aprendre que el teatre no havia de tenir por a abordar qualsevol gènere (fins i tot els tradicionalment cinematogràfics) i que el treball col·laboratiu entre dramaturgs i actors podia produir resultats fascinants. El també argentí Pablo Messiez demostra, ara, amb El temps que estiguem junts ser un bon deixeble d’aquesta escola però també (i sobretot) del teatre de Daniel Veronese, amb una peça emotiva, complexa i misteriosa. El nou muntatge de la Kompanyia Lliure és, sense dubte, el més arriscat i interessant dels que ens han presentat fins ara. Construït a partir d’un taller on van treballar les emocions, les […]

La infància és, probablement, l’etapa de la vida que més ens marca com a persones. És, potser, per aquest motiu, que ha esdevingut el tema central de molts debats culturals i polítics recents tant des de les perspectives més ràncies i conservadores com de les més modernes i reivindicatives. En aquesta mateixa línia, després d’ Ah! (Judit) i Y-X, la sempre crítica Companyia El Martell aborda, en aquest cas, els clixés, prejudicis i conductes tòxiques que patim des de ben petits per demostrar, en certa manera, que els nens i nenes no són tan lliures com ens creiem. Masclisme, homofòbia, racisme, classisme, competitivitat o materialisme apareixen en les converses dels protagonistes d’aquesta peça que es mou entre l’humor àcid i […]

Per la gran influència que ha tingut en la cultura contemporània i, sobretot, per les innumerables versions que s’han fet al cinema i a la televisió, el mite de Frankenstein ocupa un espai a l’imaginari popular, en general, molt diferent del que se li donava a la novel·la de Mary Shelley. El més interessant d’aquesta ambiciosa adaptació teatral de Carme Portaceli és que ha aconseguit ser fidel al material original i, a la vegada, aportar una visió personal de la història. Aquesta versió escrita per Guillem Morales, clarament, aposta per un posar el focus en els conflictes morals i filosòfics que tenen l’ésser humà com a protagonista i, més concretament, l’home que abandona la seva creació i no és capaç […]

L’adolescència és, probablement, el període vital que, juntament amb la infància (moltes vegades, idealitzada), ha inspirat el més gran nombre d’històries a creadors de tota mena. És evident, si ens parem a pensar, que el pas de la infantesa a l’edat adulta resulta tan revelador com, malauradament, traumàtic i dolorós, en la gran majoria de casos. D’aquest patiment parla, precisament, La tristeza de los ogros, escenificant en forma de conte cruel diversos exemples reals com el d’un jove alemany que va matar als seus companys d’institut, una adolescent que va estar segrestada 10 anys en un soterrani o algun succés espanyol com el de les nenes d’Alcasser. La grandesa de posar la mirada sobre aquests fets terribles és comprovar com, […]

Feia anys que Josep Maria Pou tenia al cap portar a escena una adaptació de Moby Dick però no ha estat fins ara que ha pogut dur a terme aquesta aspiració. Adaptada per l’ocasió per Juan Cavestany, és evident que la conegudíssima novel·la de Melville suposava un repte ben difícil i, per aquest motiu, ha costat tant que el projecte es fes realitat. Veient el muntatge dirigit Andrés Lima, entenem que la gesta és gairebé tan gran com embarcar-se a caçar una balena i, per tant, el fet que ningú hagi mort en l’intent ja és, en certa manera, un triomf. Pocs actors existeixen de la talla de Pou, capaços d’endinsar-se en la bogeria embogida d’aquest personatge obsessionat, malaltís, que […]