Iván F. Mula

Després d’uns anys i diversos muntatges, Projecte Ingenu ha demostrat que és molt més que una companyia de teatre. La seva filosofia de treball està més vinculada amb el laboratori de creació, l’experimentació actoral i la investigació teatral sobre textos clàssics que no pas a la producció d’espectacles de forma convencional. Això els ha portat a estrenar propostes certament interessants com la seva versió de Romeu i Julieta o un Hamlet en col·laboració amb Atrium Produccions que, no obstant la seva qualitat, tenien tics de taller d’escola d’interpretació. Si amb Yerma van fer un pas endavant a l’hora de professionalitzar la seva personalitat escènica, ja podem dir obertament que, amb Vaig ser Prosper, han trobat la fórmula on el seu […]

De la idea de circ que teníem al nostre país als anys vuitanta i noranta, amb animals, vestuaris i maquillatges expressionistes i un aire un pèl fosc i decadent, afortunadament, poca cosa queda. Gràcies, en gran part, al Cirque du Soleil, les diferents disciplines però, sobretot, el seu propi concepte d’espectacle ha sabut reinventar-se i brillar amb una llum cada vegada més poderosa i renovada. En el seu nou muntatge, Totem, prenen com a excusa l’evolució de la humanitat per desplegar algunes de les seves majors virtuts. Una vegada més, ofereixen un espectacle total, amb un disseny visual enlluernador, una elegància molt encertada i una precisió tècnica inigualable. L’alt nivell dels seus acròbates, equilibristes, malabaristes i artistes de circ, en […]

La força principal d’un bon monòleg teatral resideix, en part, en compartir un relat interessant però, sobretot, en presentar un personatge potent. Conscients des del mateix títol de l’espectacle, Marc Rosich i Roberto G. Alonso han creat un inefable, esperpèntic i meravellós protagonista que, farcit de moltes i variades referències, connecta, de forma gairebé màgica, el realisme més brut amb la poesia dramàtica. Entre tràgica i grotesca, A mí no me escribió Tennessee Williams és una aposta visceral que parla dels somnis i anhels des de la marginalitat. Aquest conte trist i metalingüístic juga amb un sentit de l’humor tan simpàtic com barroer que pot recordar a l’estil de Las Glorias Cabareteras, per derivar a una magnètica barreja entre dansa, […]

Malgrat que el teatre jove (o per a joves) resulta molt difícil de definir, és important, almenys, que existeixin propostes a la cartellera que parlin el llenguatge dels adolescents, que plasmin les seves inquietuds, problemes i, en definitiva, expliquin històries on ells puguin sentir reflectit el seu univers generacional. Escrita per Daniel J. Meyer (Abans), A.K.A. és un relat magnífic, fresc i dinàmic però també molt dur sobre la identitat i la fragilitat de l’individu davant d’una societat hostil. Amb el racisme i la xenofòbia com a teló de fons, l’espectacle fa una profunda reflexió sobre els prejudicis amb gran autenticitat i fugint dels tòpics. Aquesta nova incursió en el monòleg dramàtic de la directora Montse Rodríguez (Ricard de 3r), […]

Ja fa unes quantes temporades que El llibertí, l’obra dirigida per Joan Lluís Bozzo, es va convertir en un dels grans èxits de la cartellera. Suficients, en realitat, per haver-se guanyat un retrobament amb el públic que la va gaudir al seu moment i, al mateix temps, donar l’oportunitat de veure-la als espectadors que se la van perdre al seu moment. Escrita, originalment, l’any 1997 pel dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt, es tracta d’un vodevil filosòfic que ironitza sobre les contradiccions d’un intel·lectual adúlter al qual li encarreguen escriure un article sobre la moral. El carismàtic tarannà d’Abel Folk és la principal virtut d’aquest muntatge que juga tant amb els embolics com les batalles dialèctiques o la seducció. La resta de […]