El temps que estiguem junts
21/02/2018
Simfonia de desconsols

Amb la irrupció de Javier Daulte en el panorama cultural de la nostra ciutat, a principis del nou segle, vam aprendre que el teatre no havia de tenir por a abordar qualsevol gènere (fins i tot els tradicionalment cinematogràfics) i que el treball col·laboratiu entre dramaturgs i actors podia produir resultats fascinants. El també argentí Pablo Messiez demostra, ara, amb El temps que estiguem junts ser un bon deixeble d’aquesta escola però també (i sobretot) del teatre de Daniel Veronese, amb una peça emotiva, complexa i misteriosa. El nou muntatge de la Kompanyia Lliure és, sense dubte, el més arriscat i interessant dels que ens han presentat fins ara. Construït a partir d’un taller on van treballar les emocions, les pors i les incerteses del grup, Messiez proposa una brillant simfonia de desconsols on la realitat conviu amb la poesia, els conflictes filosòfics i la lògica de l’inconscient.

L’obra és un aclaparador recital interpretatiu d’aquests joves intèrprets que mai, fins ara, havien estat tan ben aprofitats, formant un bon equilibri dins de la seva fantàstica diversitat. L’experiment de barrejar l’espai i el temps de dues realitats no és nou però això no fa que el producte sigui menys original, especialment, perquè la proposta funciona molt bé com a metàfora de la convivència, sense mostrar massa interès pel teatre de ciència-ficció. L’espectacle deixa oberts molts interrogants (potser massa, per segons quins espectadors) però, emocionalment, s’entén tot. Les coreografies de moviments, la contraposició d’estats d’ànim, els monòlegs, les cançons i les diferents seqüències d’accions remouen l’esperit i són tan variades com sorprenents, hipnòtiques o corprenedores. Es tracta, en definitiva, d’un viatge creat des de la intuïció, amb els defectes que això comporta, però replet de magnífiques troballes i de moments pel record especialment valuosos. Al cap i a la fi, qui entén, de fet, les emocions i la vida? Qui és capaç d’explicar l’existència sense deixar cap llacuna pel camí?

Tot el que necessites per anar al teatre

El temps que estiguem junts

El temps que estiguem junts

Pablo Messiez va impartir un taller a La Kompanyia Lliure. De l’experiència, reelaborada i escrita, en sorgeix l’espectacle El temps que estiguem junts. Emocions, espai i temps compartit. Teatre.

Notes del director:

Quin deu ser el millor camí per estar junts? Parlar? Busquem les paraules, però no n’hi ha prou. Fer silenci? Ho provem, però alguna cosa ens diu que, per a ser al món, cal donar nom a les coses. I donar nom, es fa entre dos. Per tant, tornem al principi. Com podem estar junts?

A El temps que estiguem junts, el temps es plega sobre sí mateix i conviuen en un mateix espai dos moments que la cronologia ha separat. Per una banda, som testimonis de l’ascens i l’ocàs d’un amor, des que una parella es trasllada a un pis nou fins que el deixa. Alhora, veiem un grup d’inconsolables que es reunien fa cinc anys en aquest mateix apartament, mirant de trobar en les seves reunions algun estímul que els tornés el desig. Tots ells comparteixen l’haver patit algun fet traumàtic en el passat, i també la necessitat d’entendre com es fa per continuar vivint després del dolor. Així, l’estar junts de l’obra no només té a veure amb els personatges i el seu desig de ser al món, sinó també amb el temps que conviu amb el temps. Amb el misteri del nostre esdevenir que dialoga sense saber-ho amb les vides dels altres que una vegada van ser, o seran, aquí.

Pablo Messiez

Dades útils

26/05 col·loqui amb la companyia després de la funció

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Zanni Lupo
    12345

    Meravellosa obra! Molt fresca i original. Des de l’inici, et sorprèn i, tot i que en alguns moments de l’obra tenir dos focus d’atenció al mateix temps et confon i no et deixa gaudir plenament d’escenes emocionalment intenses, és una obra que et sacseja i et transforma. Potser s’ha allargat un pèl massa al final amb la reiteració d’emocions que ja havíem assimilat, però el nivell energètic de l’obra mai s’afluixa.

    26/05/2019
  • marina
    12345

    Preciosa joia! Celebro haver pogut veure aquesta peça creada amb tanta cura i sensibilitat. Les interpretacions em van atravessar i el text, profund i proper, té frases que guardo incrustades a la consciència. El treball d’atmosfera exquisit…

    30/03/2018
  • Nil Martín
    Nil Martín
    12345

    Plorant en bucle. Impactant i preciosa. El millor de la temporada del Lliure!

    25/03/2018
  • Rosa Maria Oliveras Castanyer
    12345

    Una obra d’una sensibilitat increïble sobre la fugacitat imperceptible de la felicitat i la consistència del dolor. Em van emocionar moltíssim les interpretacions de tota la Kompanyia Lliure.

    09/03/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    La obra me ha parecido demasiado triste y desesperanzadora.
    Pero hay que reconocer que toda La Kompanyia del Teatre lliure están soberbios. No puedo destacar a ninguno porque TODOS me han emocionado. Solo por eso merece la pena ir a verla

    Peeeero… ha habido cositas que no me han gustado. O más bien me han estorbado para disfrutar la obra.
    Por ejemplo: en la primera parte ha habido momentos en los que todos hablaban a la vez y no me enteraba de nada Menudo gallinero!!
    Y además pienso que la trama hubiera funcionado perfectamente sin la necesidad de tener 2 historias separadas por el tiempo. El drama de la parejita me sobraba. Con el club de la tristeza a secas la cosa funcionaba perfectamente.
    Por último… ESE FINAL! ESE FINAL! Piel de gallina tías!

    02/03/2018
  • Arià
    Arià
    12345

    Molt ben actuada, però de guió excessivament confús i amb massa pretensions filosòfiques i poca claredat. Puc entendre que l’obra té una vocació existencialista i que probablement es proposi precisament aconseguir aquesta confusió i falta de sentit de tot plegat; però si és aquesta la seva vocació li falta pulir el contingut filosòfic.

    28/02/2018
  • Hèctor Fibla Ferrà
    12345

    Sorpresa agradable en una obra amb dos plans temporals en un mateix espai. La Jove Companyia segueix madurant.

    19/02/2018
Articles relacionats
Maria Rodríguez: "He hagut de ser mare per a que vegin que també puc interpretar a una dona madura"

Maria Rodríguez: "He hagut de ser mare per a que vegin que també puc interpretar a una dona madura"

11 Abril 2019

Per Sem Pons / @semponspuig Ha guanyat el Premi de la Crítica a millor actriu per Una gossa en un descampat, de la Clàudia Cedó, i ho ha fet compartint-lo […]

El Teatre Lliure dissol la Kompanyia del Lliure

El Teatre Lliure dissol la Kompanyia del Lliure

10 Octubre 2018

Segons ha anunciat en exclusiva Jordi Basté a El Món a RAC1, el Teatre Lliure ha decidit rescindir el contracte de les vuit actrius i actors que formen la Kompanyia […]

Pablo Messiez dirigeix el nou espectacle de La Kompanyia Lliure

Pablo Messiez dirigeix el nou espectacle de La Kompanyia Lliure

13 Febrer 2018

La temporada passada, el director i dramaturg argentí Pablo Messiez va impartir un taller a La Kompanyia del Teatre Lliure. De l’experiència, reelaborada i escrita, ara en sorgeix El temps que […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.