Encarnant la bogeria

Josep Mª Pou: Moby Dick

Josep Mª Pou: Moby Dick
05/02/2018

Feia anys que Josep Maria Pou tenia al cap portar a escena una adaptació de Moby Dick però no ha estat fins ara que ha pogut dur a terme aquesta aspiració. Adaptada per l’ocasió per Juan Cavestany, és evident que la conegudíssima novel·la de Melville suposava un repte ben difícil i, per aquest motiu, ha costat tant que el projecte es fes realitat. Veient el muntatge dirigit Andrés Lima, entenem que la gesta és gairebé tan gran com embarcar-se a caçar una balena i, per tant, el fet que ningú hagi mort en l’intent ja és, en certa manera, un triomf. Pocs actors existeixen de la talla de Pou, capaços d’endinsar-se en la bogeria embogida d’aquest personatge obsessionat, malaltís, que expressa amb tanta vehemència la seva còlera i ser capaços de donar la talla. L’únic problema d’aquest muntatge, en realitat, és que no pot evitar que el seu contingut deixi de ser literatura recitada i, per tant, en molts moments, pot arribar a fer-se un pèl farragós. Aquests monòlegs interns que només passen a la ment del protagonista són interessantíssims però no tan teatrals com seria desitjable. Per sort, Lima té una gran destresa a l’hora de treure tot el profit dels moments àlgids, jugant amb projeccions i d’altres efectes que aconsegueixen uns clímaxs impressionants. El conjunt val la pena per Pou, per gaudir d’un text esplèndid i una direcció magnífica, tenint en compte que, quan es tracta d’assolir una fita tan ambiciosa, és difícil obtenir un resultat rodó.

← Tornar a Josep Mª Pou: Moby Dick

Enllaç copiat!