La tristeza de los ogros

10/02/2018

El conte de l’horror adolescent

L’adolescència és, probablement, el període vital que, juntament amb la infància (moltes vegades, idealitzada), ha inspirat el més gran nombre d’històries a creadors de tota mena. És evident, si ens parem a pensar, que el pas de la infantesa a l’edat adulta resulta tan revelador com, malauradament, traumàtic i dolorós, en la gran majoria de casos. D’aquest patiment parla, precisament, La tristeza de los ogros, escenificant en forma de conte cruel diversos exemples reals com el d’un jove alemany que va matar als seus companys d’institut, una adolescent que va estar segrestada 10 anys en un soterrani o algun succés espanyol com el de les nenes d’Alcasser. La grandesa de posar la mirada sobre aquests fets terribles és comprovar com, darrere de la tragèdia, s’amaguen sentiments, pors i conflictes emocionals que, en realitat, són compartits per la gran majoria de joves. El director Fabrice Murgia, d’aquesta manera, fa una esfereïdora reflexió sobre la cara més podrida de la societat contemporània, en contraposició a la puresa essencial d’un jovent que, en moltes ocasions, se sent trist, perdut i alienat davant un món adult que els maltracta, els menysprea o els ignora. Són molt interessants els recursos visuals que es fan servir, alguns dels jocs escènics i, en general, la utilització d’elements propers als referents cinematogràfics, televisius i culturals dels protagonistes. Potser el seu problema és caure en algunes reiteracions innecessàries o en estridències i efectismes poc subtils, tractant-se d’un material tan delicat. L’esperit de denúncia, en part, justifica, però, aquestes decisions en el context d’un conjunt que, en definitiva, aconsegueix resultar torbador, inquietant i obre un debat necessari i incòmode de la manera artísticament més radical i decidida.


Tot el que necessites per anar al teatre

La tristeza de los ogros

La tristeza de los ogros

De la història real de Bastian Bosse i de Natascha Kampusch, Fabrice Murgia n’elabora un conte negre per a adolescents. L’espectacle original va ser el 2013 al festival Temporada Alta. Ara arriba al Lliure madurat, multipremiat i amb actors d’aquí. Un adéu a la infantesa.

Premi del Públic i Premi Télérama del Festival Impatience 2010 – Odéon-Théàtre de l’Europe.

Fotos

La tristeza de los ogrosLa tristeza de los ogrosLa tristeza de los ogros

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Texto para remover conciencias, bien conducido por el personaje de la niña muerta, interpretado por Andrea de San Juan.

    12/02/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Lliure he estat veient aquesta obra amb text i direcció del belga Fabrice Murgia. Arran de dos successos que van ocórrer al 2006 i que van tenir un gran ressò mediàtic, Bastian un estudiant alemany de 18 anys que va disparar als alumnes del seu institut i després es va suïcidar i Natascha una jove de la mateixa edat que va estar 8 anys segrestada i va escapar per distracció del vigilant. Murgia indagant en el bloc personal de Bastian (Nacho Sànchez) i entrevistant Natascha (Olivia Delcán) ha aconseguit que tots dos des dels seus refugis ens expliquin les seves dramàtiques històries fragmentades, les seves pors i les seves frustracions i que ens porta a reflexionar sobre el despertar del nen o adolescent que tots portem dins. Un tercer personatge una nena tètrica (Andrea de Sant Juan) que exerceix de mestra de cerimònies amb una barreja de candidesa i maldat i que està present en primer pla abans i durant tota la representació. Una escenografia minimalista i una magnífica posada en escena acompanyada d’audiovisuals, i una excel·lent interpretació per part dels tres actors. Una obra dura, pertorbadora que et colpeja a l’estómac i que surts al carrer bloquejat. i que no és per majories però que a mi personalment m’ha agradat i molt.

    11/02/2018

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Un cuento negro sobre adolescentes perdidos en su dolor, su desesperacion y su depresión. Cuento para adolescentes y para mayores.
    A través de las historias reales de Bastian Bosse, el adolescente que decidió masacrar a gente en su instituto y luego se suicidó y de Natasha Kampush la famosa secuestrada durante años la dramatúrgia nos sumerge en los pensamientos más oscuros de niños que pasan a ser adultos.
    Maravillosa caracterización y espacio sonoro.
    Imposible no salir del teatro pensando en si el entorno de esos chicos podrían haberlos ayudados a tiempo a superar sus miedos e inseguridades.
    Teatro necesario

    09/02/2018

Articles relacionats