La infància és, probablement, l’etapa de la vida que més ens marca com a persones. És, potser, per aquest motiu, que ha esdevingut el tema central de molts debats culturals i polítics recents tant des de les perspectives més ràncies i conservadores com de les més modernes i reivindicatives. En aquesta mateixa línia, després d’ Ah! (Judit) i Y-X, la sempre crítica Companyia El Martell aborda, en aquest cas, els clixés, prejudicis i conductes tòxiques que patim des de ben petits per demostrar, en certa manera, que els nens i nenes no són tan lliures com ens creiem. Masclisme, homofòbia, racisme, classisme, competitivitat o materialisme apareixen en les converses dels protagonistes d’aquesta peça que es mou entre l’humor àcid i l’al·legoria social.
La dramaturga i directora Laia Alsina torna a explotar, així, la seva capacitat per ficar el dit a la nafra de les realitats més incòmodes. Intel·ligent, valenta i amb pinzellades poètiques, El mar no cap dins d’una capsa de sabates millora estructuralment respecte als seus espectacles anteriors que es perdien entre una gran quantitat d’escenes i una mirada massa àmplia de la temàtica. Aquest muntatge aposta, més aviat, per una trama central que permet a l’espectador seguir més còmodament la història, recolzant-se en un cert fil narratiu que compensa les constants digressions i les seqüències de moviment. D’aquesta manera és com la proposta resulta molt interessant però també una mica esgotadora. L’excés de coreografies corporals (molt suggerents, en general) fan perdre frescor i espontaneïtat a moltes escenes i, per acumulació de la fórmula, acaben fatigant el públic. Afortunadament, cap al final, la directora dóna un respir al repartiment amb una transició metateatral necessària i molt afortunada. Cal dir, també, que actors i actrius fan un treball esplèndid i que sostenen la funció amb una precisió i professionalitat memorables. En resum, es tracta d’una exploració combativa i honesta d’un assumpte delicat, amb moments divertits i, malgrat una durada un pèl excessiva, té un gran valor gràcies a la seva capacitat d’obrir debats enriquidors.