Iván F. Mula

Hi ha propostes teatrals que parteixen d’un conflicte. Altres, d’una tesi de l’autor. Però hi ha un tercer grup més experimental: les que parteixen d’una pregunta. A Falsestuff, els creadors Nao Albet i Marcel Borràs es plantegen (no sabem fins a quin punt seriosament): podrien existir les falsificacions artístiques en el món de les arts escèniques? Aquest punt de partida, ramificat en reflexions sobre l’originalitat, els serveix, sobretot, per jugar amb els diferents estils teatrals, imitant, un darrere l’altre, els seus formats contemporanis més característics, amb una trama de thriller cinematogràfic de fons. El més interessant és que l’espectacle pren sense concessions aquesta premissa, evitant en tot moment el to paròdic, per endinsar-se en la veritat formal que els aporta […]

Una de les funcions del teatre també és donar visibilitat a temes que, malgrat ser importants, per uns motius o uns altres, han esdevingut un tabú a la nostra societat. Afortunadament, per exemple, cada vegada més, apareixen obres que tracten l’avortament, la mort perinatal i les conseqüències emocionals que poden patir les persones que han hagut de viure aquesta experiència traumàtica. En una línia similar a Llibert de Gemma Brió, Una gossa en un descampat és una proposta honesta que va una mica més enllà de retratar aquesta circumstància tan íntima i més habitual del que creiem. L’espectacle obre un ventall de personatges interessants que enriqueixen l’univers de la protagonista, aporten els diferents punts de vista de la problemàtica i […]

Quan parlem de teatre polític, habitualment, es tendeix a pensar en textos feixucs, en diàlegs amb discursos molt elaborats, conflictes molt marcadament ideològics i, en definitiva, obres on la tesi de l’autor queda per davant de qualsevol altre element. Això que, en realitat, no és més que un prejudici, no pot quedar més lluny, d’altra banda, d’aquest binomi teatral titulat Audiència / Vernissatge. El debut en la direcció de l’actor Pere Arquillué proposa una interessant barreja entre una trama compromesa amb denúncia social i un sentit de l’humor tosc, irreverent i granguinyolesc. Com si fossin clowns, els personatges de l’obra es comporten de manera ridícula, exagerada, repetitiva i grotesca davant de situacions quotidianes incòmodes en les quals tots ens en […]

Tenim una certa tendència a pensar que el que fa bona a una obra és la seva història o una premissa original però, moltes vegades, si no ve acompanyada del to adequat, la maquinària teatral és impossible que funcioni. Les cigonyes venen de Tailàndia podria ser un bon exemple d’això. El muntatge parteix d’un plantejament realista amb un conflicte creïble i comença a transitar pel que sembla que serà una comèdia dramàtica amb contingut social. De sobte, però, la trama fa un gir radical, derivant cap a una sèrie de situacions extremes difícils de justificar dins del context en el qual se’ns ha situat. L’autora i directora Blanca Bardagil podria haver optat per fer amb el seu material una comèdia […]

La darrera vegada que vam poder veure als Vaca 35 a la Sala Atrium va ser amb la impactant Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, després de l’intens calat que va deixar aquella experiència, apropar-se al seu nou projecte sense establir comparacions o portar unes certes expectatives. Malauradament, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, tot i tenir alguns dels trets característics d’aquest grup d’artistes mexicans, està bastant lluny de la visceralitat, la força visual i l’aclaparadora realitat del seu anterior treball. Dirigida per Diana Magallón, en aquest cas, la proposta parteix d’una premissa curiosa: un home que sent que és una gallina. La idea, aparentment […]