Hebert Parodi

Una obra (o són dues?) tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet. L’origen va ser, i es nota una mica, en el soliloqui “Jo abans sortia més”, on una jove explica com la crisi económica l’havia atacat amb sanya (l’atur de la mare combinat amb la mort del pare, context econòmic difícil, poder continuar o no estudiant quan els estudis determinen el futur professional…) i l’ha dut a viure al carrer. Un personatge dur però tímid, descol·locada en la seva nova vida, aferrada al passat, proper i que viu com en un […]

Bàrbara Mestanza és una figura escènica que està demanant a crits que escoltem allò que té a dir. I s’ho mereix. Actriu, dramaturga, directora, creadora amb The Mamzelles, amb col·laboradors, en solitari, amb veu pròpia, alta i clara (La mujer más fea del mundo) que, a mi i fins ara, m’arriba. Aquí tracta quelcom tan imponent com la veritat i la identitat. Serem allò que expliquin de nosaltres quan ja no hi siguem? Sota quines icones, estereotips i referents hem crescut i ens hem/han modelat el nostre jo? Eren reals? Quina part de la nostra identitat es basa en mentides? Mestanza indaga en la història d’una “princesa”, una dona real que ni tan sols es deia Pocahontas. Una vida dura, […]

Roc Esquius abandona la ciència ficció que tan bé ha tractat a obres prèvies (Sàpiens) i ens llença a la cara l’obsessió per les xarxes socials, la dependència del reconeixement i afalac dels seguidors, mesurar l’èxit social pels likes (o agradaments, en versió queca) que aconseguim i la bogeria de tot plegat. Aquesta dependència extrema ja s’ha tractat a altres propostes però no, tret d’error meu, a l’àmbit laboral. Si per un like ja fem el pena, què no estarem disposats a fer quan d’aquests likes depèn la precària feina! Un espai d’aquests tan moderns de coworking on quatre “emprenedors” miren de tirar endavant els seus projectes. L’exposició a les xarxes farà que es centrin en aconseguir visibilitat per tal […]

¿Qué decir a estas alturas de West Side Story que no se conozca? Un musical que unió a algunos de los nombres más grandes del género: el coreógrafo Jerome Robbins, alma del proyecto, el compositor Leonard Bernstein, el letrista Stephen Sondheim, reticente y que no quedó del todo satisfecho (!) y el productor de productores a aquel lado del Atlántico, Harold Prince. Anécdotas conocidas, como lo de separar a las pandillas en los ensayos y crear tensión entre ellos, complejas relaciones de colaboración, lo actual que era y la acogida (no, no fue tanto como imaginamos). De los pocos musicales creados a partir de un coreógrafo y por ello la danza es lo que hace avanzar la acción, es la […]

Llàtzer Garcia ens proposa un cabaret western amb aires de saloon que emergeix enmig de cavalls, sarsaparrella, codis d’honor, ramats, planícies, baralles amb taules volant, la melangia ofegada amb una harmònica, un cor trencat per una bellesa amb passat, festes al graner, indis, duelos al sol, pols, matasanos i enterradors…, vaja, tot l’ imaginari col·lectiu de l’Oest, refugi i anhel, un ideal que només existia a les pelis de vaqueros (llavors no li dèiem cowboys), de viril amistat, redempció i llibertat… un passat idealitzat i irreal de valors simples i senzills, del bé i el mal i de comunió amb el paisatge. En aquesta proposta hi caben, i encaixen perfectament, fragments poètics i tristos, alegria desbordant i nostàlgia, humor i […]