Llàtzer Garcia ens proposa un cabaret western amb aires de saloon que emergeix enmig de cavalls, sarsaparrella, codis d’honor, ramats, planícies, baralles amb taules volant, la melangia ofegada amb una harmònica, un cor trencat per una bellesa amb passat, festes al graner, indis, duelos al sol, pols, matasanos i enterradors…, vaja, tot l’ imaginari col·lectiu de l’Oest, refugi i anhel, un ideal que només existia a les pelis de vaqueros (llavors no li dèiem cowboys), de viril amistat, redempció i llibertat… un passat idealitzat i irreal de valors simples i senzills, del bé i el mal i de comunió amb el paisatge.
En aquesta proposta hi caben, i encaixen perfectament, fragments poètics i tristos, alegria desbordant i nostàlgia, humor i romanç. Les emocions ens arriben de la ma de Maria Casellas i Guillem Rodríguez amb peces de bandes sonores i cançons traduïdes i d’altres en anglès (des de Green leaves of summer a un fantàstic Jackson a l’estil Johnny Cash & June Carter o Nancy Sinatra & Lee Hazlewood), tristes balades a la llum de la lluna, diàlegs de pel·lícules com el mític de Johnny Guitar (que homenatjava, per exemple, una obra tan distant com Mujeres al borde de un ataque de nervios), una miqueta (massa poc) de banjo, guitarres, balades, folk…tot amb les dosis justes per entusiasmar fins i tot als no enamorats del gènere. I és que no és només, ni molt menys, pels amants del western amb el que molts hem crescut i al que alguns encara ens hi aferrem. I és que al final, el lejano oeste és paisatge, arrels, emocions, individualisme no egoïsta i persones intentant treure el millor de si mateixos contra els elements i amb un codi moral tan simple com ben encaminat.
El millor: aconseguir que el collage de música, dialegs i imatges no sigui excessiu ni embafi.
El menys millor: no exclusiu d’aquesta proposta, però en algun moment la dicció…
En resum: una proposta musical gens pretensiosa, romàntica, vital, que no amaga ni el to crepuscular de les millors històries humanes de l’Oest ni l’alegria i empenta dels pioners. I fins i tot et donen sarsaparrella. Que me aspen, Mary Jane!