Gema Moraleda

Que ningú no s’engany, Escape Show no és una obra de teatre, és una experiència col·lectiva que té lloc dins d’un teatre. Entés això, és un espectacle d’allò més recomanable, sobretot, per anar-hi en família o amb els amics. I és clar que hi ha actors, drama i un argument, però els protagonistes serem nosaltres i el rumb dels esdeveniments dependrà de la nostra habilitat per a aconseguir resoldre una sèrie d’enigmes i trencaclosques. Si heu anat mai a una scape room, l’experiència no us decepcionarà i, si no sabeu ni què és això, no patiu, que no cal. Amb anar-hi amb ganes de divertir-se i de jugar, ja n’hi ha prou. Podeu llegir la meva crònica completa aquí.

Penso que cal tota una vida per entendre Bernard-Marie Koltès, que és un d’aquells autors que, cada cop que el llegeixes (i llegir-lo també és anar a sentir-lo al teatre), et diu quelcom diferent en funció del teu moment vital, perquè aquesta és la virtut de la poesia, la força de la metàfora, que és capaç de despertar associacions diferents al nostre cervell depenent del que ens balli pel cap. Aquesta vegada, Koltès em va parlar del moment just abans de conèixer algú, d’aquell espai de possibilitat, però també de perill, que es crea quan ens arrisquem a endinsar-nos en la vida de l’altre; a establir aquesta transacció de la que es parla tota l’estona. A mi, el text em […]

La perla 29 ha convertit la Biblioteca de Catalunya en una autèntica locanda italiana amb bon menjar, estovalles de quadres i música. Però no us deixeu enganyar, el realment important passa sobre l’escenari, on un repartiment jove i carregat de talent, amb meció especial a Laura Aubert, esplèndida en tots els sentits, i Javier Bertrán, magnífic com sempre, divertit com mai, ens transporta a una Itàlia de pel·lícula dels anys 50 i dona vida a uns personatges inoblidables dels que resulta impossible no enamorar-se. I sí, els macarrons de la mitja part estan per llepar-se els dits. Més informació a Somnis de teatre

El millor d’aquest Flor de nit és la seva posada en escena fosca, decadent i màgica, tot al servei d’una història ambientada en la Barcelona d’abans de la Guerra Civil, una ciutat on la fractura entre obrers i burgesos és ben visible i on el Paral·lel i els seus cabarets esdevenen un lloc d’intercanvi d’idees i diners. Sobre l’escenari, música en directe, un magnífic repartiment on destaquen Marc Pujol i Ariadna Suñé, un vestuari d’aires gòtics i steampunk i molt de talent deixen clar per què aquesta serà la seva tercera temporada en cartellera. Si encara no l’heu vista, no us la perdeu. Més informació a Somnis de teatre

Sugar, l’adaptació a musical de la comèdia de Billy Wilder Some like it hot, és un d’aquells musicals rodons que aconsegueix equilibrar les tres disciplines del gènere: música, ball i interpretació. Amb una posada en escena que aprofita al màxim les possibilitats de què disposa, un repartiment molt inspirat (amb menció especial per a Xavi Duch), música en directe, canvis constants de vestuari, coreografies de jazz, bones veus i un ritme immillorable, Sugar no té res a envejar als grans muntatges i, a sobre, transmet bon rotllo i alegria. Un regal ideal per a aquestes dates. Més informació a Somnis de Teatre