Tot el que necessites per anar al teatre

En la solitud dels camps de cotó: Desig i perill en la foscor

En la solitud dels camps de cotó
12/02/2017

Penso que cal tota una vida per entendre Bernard-Marie Koltès, que és un d’aquells autors que, cada cop que el llegeixes (i llegir-lo també és anar a sentir-lo al teatre), et diu quelcom diferent en funció del teu moment vital, perquè aquesta és la virtut de la poesia, la força de la metàfora, que és capaç de despertar associacions diferents al nostre cervell depenent del que ens balli pel cap.

Aquesta vegada, Koltès em va parlar del moment just abans de conèixer algú, d’aquell espai de possibilitat, però també de perill, que es crea quan ens arrisquem a endinsar-nos en la vida de l’altre; a establir aquesta transacció de la que es parla tota l’estona. A mi, el text em va intoxicar com el bon licor i, dies després, encara em balla pel cap.

Més informació a Somnis de teatre

← Tornar a En la solitud dels camps de cotó