Francesc Esteve i Tomàs

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults. I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden. Vaig sentir a parlar d’aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l’oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia. Un treball magnífic, on desapareix l’actor humà i […]

Una comèdia de costums amb embolic familiar i semàntic. En definitiva tenim un joc entre l’Enric Cambray i Ricard Farré ; i ens proposen jugar-hi i passar-ho de conya de dilluns a dijous al Maldà. Amb una actualització de personatges d’un clàssic i un joc força divertit és el repte que han volgut portar a escena aquest parell. Tenim una proposta arriscada i se’n surten sense problemes. Revissió del clàssic de Molière amb un aire fresc en l’adaptació que segur que agradarà al públic assistent. Han possat al dia els personatges de l’obra i a més, amb el repte de portar tots els personatges a escena (tant masculins com els femenins) amb unicament dos actors. A més …

D’aquest Grec 2016 he vist poques coses, s’ha de dir que ha estat del primer que he vist del Grec d’aquest any. I he começat amb aquestes “Confessió d’un expresident’. Un gir en la trajectòria que hem vist fins ara de Queco Novell. Un salt sense xarxa per allunyar-se del seu paper de còmic dintre dels espectacles de la productora Minoria Absoluta per endinsar-se en un paper totalment diferent. S’ha de dir que la gent que va al teatre a veure al personatge que veu a la TV no el veurà, però segur que surt gratament sorprès. I la gent que no pensa anar-hi per no veure un gag del Minoria Abosulta, pot perdre un gran monòleg. Això si, no […]

Amb Sixto Paz vam gaudir com mai amb Pulmons, i repetint un parell de cops. Posteriorment amb Història I ara ens porten a la Villarroel el seu nou muntatge a la Villarroel amb Pretty. Tot i que la història que ens expliquen és insuficient, com a mínim s’ho han dut al seu propi camp. El que ens falla per un costat l’han pogut reforçar amb unes bones interpretacions i amb uns personatges portats fins a l’absurd. Em quedo amb la parella de Pau Roca i la magnífica Sara Espígul. Tot i que l’estrella a escena és Sara Espígul i pot ser el punt guanyador de l’obra. Quan surt la gent riu sense cap tipus d’objecció. I a més …

Com altres vegades anar al teatre sense saber exactament el que vas a veure és la millor opció. I aquest ha estat el cas. L’únic que sabia és que era una obra magnífica i que t’has de deixar portar sense cap tipus d’inconvenient. Amb una narració sense cap ni peus, i vas entrant en aquesta farsa sense cap complexitat. Hi ha moments que m’ha semblat entrar en els somnis de Dale Cooper de Twin Peaks. Fins i tot la dona del tronc s’ha convertit en la dona de l’aspirador. Per cert, aquest ha estat el personatge i moment més hilarant. I el nan del somni? Quan surt? Però hi ha molt més a Broken Heart Story