Sembla que és una obra realitzada per aquesta Setmana Santa. Està molt bé que parlem de Déu, i que ens avisi abans de tot que no estem davant d’un Musical (sembla que ara tot ha d’estar cantat per ser apreciat) i per aquest motiu tenim l’afegit de “La Comedia”. Però en aquesta “comedia” no surten violins, ni angels a escena i s’ha d’agrait.
Tenim a Eugenia Gonzáles, una actriu i comedianta, que presenta un nou espectacle a la Sala Fènix. Amb molta passió i gestualitat es presenta a l’escenari. Un escenari nú, on ella és omnipresent i l’ànima de tota la funció.
Com ens explica a l’inici de l’espectacle (amb o sense raó), l’espectacle necessita un actor i un espectador per representar-se. I a partir d’aquí ens vol involucrar en el seu viatge particular. Amb un inici suggestiu i una faula final estimulant, ens presenta aquest monòleg. Entremig tenim una caiguda als inferns que m’ha creat una petita excedència en la resta de l’obra fins arribar a la faula final.
Si Déu fos omnipresentLa resta de la meva opinió la podeu veure al link adjunt.