Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop hem anat a l’estrena de “Els cors purs”, una obra basada en el llibre de Joseph Kessel, i protagonitzada per Jacob Torres, Miranda Gas i Borja Espinosa. Com en totes les estrenes, un teatre ple de gom a gom a veure l’últim espectacle de l’Oriol Broggi. A escena tenim 3 actors i 3 músics com a protagonistes de tota la història. Agafant el protagonisme entre tots plegats, ens van explicant una història. Tot això acompanyat de projeccions, ombres, objectes volant que fant la proposta més poètica i a vegades la part més atractiva. He de dir que el fet de tenir la música en directe és un punt guanyador, i totalment recomanable en segons quins espectacles. Tots els […]

A Joan Pera tots el tenim per un actor de papers molt particulars. Quan vaig veure que faria d’Avar, el primer que em va venir al cap van ser les seves habituals comèdies. M’ha sorprès gratament al veure’l en un paper totalment diferent al que teníem en ment, i més en una comèdia. Tot i això s’ha de dir que hi ha moments sembla que creua aquella fina línia que correspon a l’humor que el caracteritza. Però, per sort, no la creua (si més no la nit que l’hem vist). L’Avar que podem veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel, que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres. Amb l’aire clàssic pel seu encantador vestuari, una escenografia efectista […]

Aquest diumenge vaig anar a veure la comèdia Amores minúsculos sense saber gaire el que veuria –a vegades és millor per no tenir gaires expectatives. L’únic que en sabia és que va ser tot un èxit a la cartellera de Madrid. I la sorpresa va ser majúscula. Una obra fresca, que enganxa als joves (i no tan joves). Una posada en escena molt atractiva que juga amb els papers i estereotips dels joves en unes històries encreuades que fan que el públic rigui i comenti cada minut allò que succeeix. No és d’estranyar: diuen que pots fer fotos sense flash i menjar crispetes! És un producte que no enganya, saps el que vas a veure i t’ho pots passar molt […]

Quasi un any per poder estrenar-me en la Sala Hiroshima, i sembla que la cosa ha valgut la pena. Hi ha obres en que no entres en la seva trama, d’altres que triguem una mica però un cop ho has fet ja flueix i les últimes i més difícils és entrar des d’un primer moment. I aquesta ha estat la ocasió, des del primer moment he entrat en la història. Una obra trencadora en tots els sentits. S’ha de dir que en un primer moment ja ens diuen com finalitza l’obra, ens treuen la sorpresa final cosa que desconcerta en un primer moment. Però el que aconsegueix és poder deixar-nos dur per el que succeeix en aquell instant. La resta […]

Aquest mes de febrer se celebra el cinquè aniversari de la Sala Atrium, i quina millor forma per celebrar-ho que tornar a portar a escena el primer muntatge que es va representar, amb nou repartiment i direcció de Jordi Prat i Coll. Ha estat tot un encert. S’ha de dir que hi he anat sense saber gaire el que anava a veure, i he entrat a les portes de l’infern sense cap problema. La presentació dels personatges m’ha semblat genial, a més de la criada/ascensorista Kathy Sey que m’ha agradat en cada una de les seves aparicions. Tan quan feia acte de presencia com ascensorista, com en la seva pròpia veu. La resta d’actors han estat genials en uns papers […]