Carles Armengol Gili

Finalment s’ha estrenat aquest espectacle, però per culpa de la pandèmia ho ha hagut de fer sense actors. S’ha convertit, doncs, en una mena d’instal·lació on els àudios, les projeccions i la il·luminació ens han acostat a la vida de José Tenorio, un gadità que va arribar a Barcelona en els setanta i que es va guanyar la vida com a transformista. Gran admirador de Sara Montiel i Rocío Jurado, va tornar a Cadis en el 1993, on va morir a causa de la sida. Aquest vol ser un homenatge a molts homes que, a l’igual que José, van defensar la “diferència” i la van portar als escenaris durant dècades. Una sèrie d’artistes que va omplir les sales de la […]

El Principi d’Incertesa, formulat l’any 1927 pel físic alemany Werner Heisenberg, serveix d’inspiració per desenvolupar aquesta estranya història d’amor entre dos personatges gairebé antagònics. Ella és voluble, apassionada, ocasionalment mentidera… Ell li porta molts anys de diferència i és tranquil -potser fins i tot avorrit-, ordenat, sistemàtic i amb poca esperança en el futur immediat. Però si els ajuntes poden sorgir sinèrgies inesperades, sorprenents. Si un es mira a l’altre potser podrà veure on està, però igual li resulta impossible saber quina trajectòria porta ni cap a on es dirigeix. Un principi de física quàntica que, aplicat a les persones, ens aporta un punt de bogeria, d’aventura o de misteri. Algú podrà veure aquesta obra com un exercici psicològic, com […]

Uns actors i un director/dramaturg es dirigeixen al públic directament i parlen de com ha estat el procés d’assajos de La Gavina, d’ells mateixos, de la professió, etc. Així comença aquesta lliure adaptació d’Àlex Rigola de l’obra de Txékhov. Potser no hauríem de parlar ni d’adaptació, tot i que tímidament i a poc a poc van apareixent davant dels nostres ulls les situacions de l’obra, els temes que realment importaven a l’autor rus. Quasi sense adonar-nos, i partint de persones reals, davant nostre es materialitzen Nina, Irina Arkadina, Konstantin, Trigorin… Uns esperits molt teatrals que només un creador com Rigola podia invocar d’una forma tan natural, tan orgànica. Aquesta Gavina ens parla de teatre, però també d’amors no correspostos, de […]

La Calòrica porta anys sorprenent-me i deixant-me sempre amb la sensació de que encara no ho he vist tot, de que es guarden un as a la màniga per al proper espectacle… Vaig descobrir-los amb Sobre el fenòmen de les feines de merda, i des de llavors els he aplaudit la interessant però irregular El profeta, les genials Fairfly i Els ocells o la feliçment recuperada Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Amb l’obra que ens ocupa avui han tornat a provocar-me sorpresa i admiració. I és que no s’han conformat en tractar un tema actual i polèmic com el canvi climàtic, sinó que hi han barrejat metateatre, realitat i ficció, fals documental, paròdia i […]

Vet aquí tres monòlegs, tres petites i delicades peces que s’alien sota el tema de la soledat. Un tema molt ampli -potser massa en aquesta època- que ens afecta a tots, en major o menor mesura. Un tema que serveix a l’autor i director Jordi Prat i Coll per parlar de pensaments privats, d’intimitats que sovint censurem i de revelacions que acaben resultant decisives, per petites que puguin semblar. El més curiós del cas és que els tres parlaments, tot i el seu caràcter estrictament personal, es fan davant de tres audiències públiques: els assistents a una visita guiada, els participants d’un congrés que volen probar experiències noves i el públic assistent a un concert de piano. Els personatges s’obren […]